Joc de cartes

L’extrema dreta surt a mani­fes­tar-se i ho fa no només a l’Estat espa­nyol sinó també al Regne Unit. En aquest dar­rer país, però, la minis­tra d’Afers Inte­ri­ors, Sue­lla Bra­ver­man, ha estat ces­sada després de sig­nar un arti­cle en què acu­sava la poli­cia de favo­ri­tisme i menys­pre­ava els mani­fes­tants pro­pa­les­tins. Ver­go­nyo­ses parau­les havia dedi­cat pocs dies abans a les per­so­nes sense llar, la BBC, els ajun­ta­ments, les admi­nis­tra­ci­ons públi­ques... Escol­ten l’eco? El menys­preu cap a aquests sec­tors que l’exmi­nis­tra exposa i expressa de forma vol­gu­da­ment deli­be­rada ha estat cer­ta­ment cas­ti­gat per un govern britànic anco­rat cada cop més cap a la dreta i el popu­lisme de Farage. És la dreta anglesa qui expulsa l’extrema dreta del govern. Bra­ver­man i els seus dis­cur­sos incen­di­a­ris van donar ales dis­sabte a grups d’extrema dreta que van enfron­tar-se a la poli­cia. Hi ha millor exem­ple i advertència de fins a on poden arri­bar el perill i l’amenaça d’una extrema dreta sense escrúpols? Més avi­sos: segons The Guar­dian, alguns con­ser­va­dors han defen­sat el fons de la decla­ració de Bra­ver­man, però no les for­mes. L’exmi­nis­tra no és un cas extrem, els con­ser­va­dors poden anar can­vi­ant de car­tes, però tenen sem­pre la mateixa bara­lla, la mateixa que com­par­tei­xen aquí amb el PP i Vox.