És soledat, no dignitat

Un dels moments més hila­rants del debat d’inves­ti­dura de Pedro Sánchez va ser quan, escla­tant a riure i pro­vo­cant aplau­di­ments dels dipu­tats del PSOE i ria­lles gene­ra­lit­za­des, li va retreure a Alberto Núñez Feijóo que ell i el seu par­tit facin creure que han renun­ciat a La Mon­cloa. “Neix l’ori­gi­nal teo­ria de «no soc pre­si­dent perquè no ho vull». Aquesta és molt bona. El senyor Feijóo no és pre­si­dent perquè no vol. Encara més, ha arri­bat a pro­cla­mar que és el pri­mer espa­nyol que renun­cia a ser pre­si­dent podent ser-ho...” Fins i tot al líder popu­lar i a la seva mà dreta, Cuca Gamarra, se’ls va esbos­sar un somrís. El PP ven el relat que ha pre­fe­rit no por­tar les reg­nes del govern espa­nyol abans que pac­tar amb els inde­pen­den­tis­tes. La rea­li­tat és que ni Junts ni ERC, ni tam­poc el PNB, van voler ni obrir el diàleg amb el PP. La inves­ti­dura fallida de Feijóo va cons­ta­tar la inca­pa­ci­tat dels popu­lars per tei­xir ali­an­ces. I la de Sánchez ha ser­vit per evi­den­ciar la seva sole­dat al cos­tat de l’extrema dreta. “Alberto, el teu trac­tor té gri­pat el motor per usar oli de Vox”, va resu­mir en vers Aitor Este­ban. Des del PP apli­quen aque­lla màxima que els fets no et poden espat­llar el relat. “Val més la pena tenir dig­ni­tat i no tenir govern”, va insis­tir ahir Feijóo. Ho pot repe­tir una i mil vega­des, però no és dig­ni­tat, és sole­dat.