Opinió

‘Tope hygge’!

Els gestors de la cosa pública haurien de ser prescriptors d’una manera de viure més humanista, més decent

Ja sabeu que tinc certa fal·lera per des­co­brir parau­les en altres idi­o­mes que con­den­sen con­cep­tes com­ple­xos però neces­sa­ris. Fa poc vaig des­co­brir l’expressió danesa hygge, amb una vari­ant més per­so­nal que vin­dria a dir “ser hyg­ge­let”. Aquest mot, que traduït en fred vin­dria a sig­ni­fi­car “ser diver­tit”, per als dane­sos vol dir molt més. És, en si mateix, una forma de vida. O, més ben dit, una forma de veure i de com­pren­dre la vida, basada en la satis­facció de ser cons­ci­ent dels moments pla­ents. Grans o petits. No té res a veure amb l’auto­com­plaença. Al con­trari, per­se­guir ser hyg­ge­let neces­sita un tre­ball, un esforç, ganes de ser-ho. Els dane­sos ho apre­nen a casa, a l’escola, a la uni­ver­si­tat, amb els com­panys de joc i d’estudi, amb els com­panys de feina, amb les rela­ci­ons soci­als. Inclou inver­tir un any de la vida ado­les­cent per assis­tir a un cen­tre on apre­nen “coses de la vida”, no només conei­xe­ment fred i acadèmic. Apre­nen a ser gene­ro­sos, a jugar, a esforçar-se, a tre­ba­llar per acon­se­guir que els altres siguin feliços, i ser-ho un mateix. I, quan són grans, la soci­e­tat sen­cera se’n veu enri­quida. Segu­ra­ment per això Dina­marca és con­si­de­rat el país amb menys cor­rupció en el sec­tor públic, o té un dels tres millors ser­veis de salut del món. Hygge! No sé tro­bar cap paraula en català que pugui defi­nir aquesta sen­sació pla­ent basada a ser cons­ci­ent del benes­tar propi i dels altres. Pot­ser perquè hem tro­bat tota mena d’excu­ses per a la vida de ritme des­fer­mat i com­pe­ti­tiva en què vivim. I això és el que ense­nyem als nos­tres fills. I si no ho fem de manera cons­ci­ent, per la manera com vivim, pels nos­tres gus­tos, anhels i con­ver­ses, som capaços de trans­me­tre una edu­cació que no els farà ser hyg­ge­let. Començar des de casa, però també des de les ciu­tats, des dels bar­ris. Els ges­tors de la cosa pública hau­rien de ser pres­crip­tors d’una manera de viure més huma­nista, més decent. La mobi­li­tat, la paci­fi­cació de la con­vivència, els espais verds, l’eficàcia de la gestió pública i la pri­o­rit­zació de les per­so­nes, tot això hau­ria de ser inne­go­ci­a­ble. Ciu­tat i país, abans que res, vol dir per­so­nes. I quan les per­so­nes som hyg­ge­let, pot­ser, i dic només pot­ser, la ciu­tat i el país seran com diuen els joves dane­sos “tope hygge”.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.