El voraviu
Com viu la premsa
La Generalitat i l’Ajuntament aporten l’11% d’ingressos dels diaris impresos
Toquen dades. Esgarrifen una mica, però és el que hi ha. Es llegeixen a les memòries i als estats comptables del 2022 presentats al registre pels nou diaris amb edició impresa els set dies de la setmana. Es perden diners (-12.939.516 €). Menys que el 2020 (-17.115.224 €) i més que el 2021 (-7.668.312 €). No es remunta i la tendència és a la baixa. El 2022 guanyen diners El Punt Avui (611.312 €) i Segre (21.466 €). En perden El Periódico (-5.732.191 €), La Vanguardia (-5.379.962 €), Ara (-1.021.000 €), DdTa (-833.344 €), Regió 7 (-277.340), La Mañana (-202.969 €) i el DdGi (-125.267 €). Entre tots ocupen una plantilla de 944 persones i facturen 137.253.236 €, dels quals un 11% (14.553.948 €) provenen de subvencions i publicitat de la Generalitat i l’Ajuntament de Barcelona. El diner públic que arriba a cada mitjà varia. A La Vanguardia són 4.083.483 €. A El Periódico, 3.757.919 €. A l’Ara, 3.451.838 €. A El Punt Avui, 1.110.845 €. Al Segre, 628.222 €. Al DdGi, 604.927 €. Al Regió 7, 500.736 €. Al DdTa, 281.826 € i a La Mañana, 134.852 €. Aquest 11% que el diner públic representa sobre la facturació varia molt segons el diari, i hi ha qui s’enfila fins al 29%. Passa igual amb el que representa el diner públic per treballador (15.412 € de mitjana) i per exemplar venut (146 € de mitjana). Són ràtios que hem tret per l’interès que tenen des del punt de vista de l’anàlisi, però avui no hi caben. Les veurem i plorarem (o riurem) demà.
