Nosaltres parim

Nosaltres parim, nosaltres decidim. Era una frase antiquada però mai no ha perdut del tot la vigència perquè la llei de l'avortament té massa defectes, principalment el de no ser una llei de terminis. Durant anys, el problema s'ha trampejat amb sentit comú i certa permissivitat. Tothom ho sabia: si volies avortar, un psiquiatre et signava un paper que deia que no estaves gaire fina.

Així anàvem fent, fins que va arribar l'escàndol. Una extreballadora enrabiada d'una clínica de Barcelona, amiga d'un agent de la Guàrdia Urbana, va anar a parar primer als Mossos d'Esquadra i després, per ordre del jutjat, a la Guàrdia Civil. Detencions televisades i detalls escabrosos. Les mans al cap.

El mateix sentit comú que diu que una dona ha de tenir dret a avortar també diu que no és recomanable fer-ho als cinc o sis mesos. Però una llei absurda obre la porta a la picaresca i als aprofitats, que la porten fins a l'extrem sense escrúpols. En el cas de l'avortament, l'únic camí raonable és una llei de terminis com la que proposa l'Observatori de Bioètica de la Universitat de Barcelona. I que decideixi qui ha de decidir.