La família dels polítics
Tinc un avi que va ser de la CEDA i l’altre d’ERC. A l’un, tenir carnet d’en Gil Robles, la tardor del 1936, després que el traguessin de casa, li va costar que el deixessin estès a la cuneta amb nou trets de pistola al clatell; arribant a Borrassà un monòlit franquista ho recorda. El d’en Macià va ser alcalde i el 1939 condemnat a 30 anys, dels quals en va complir tres. Com que l’un era castrador i l’altre pagès, i tot, doncs, començava i acabava a casa, les dues implicacions polítiques no van pas tenir efectes socials; és clar que tampoc no hi havia televisió ni xarxes. Afegim també que cap dels seus descendents mai no s’ha postulat ni per a president de l’associació de veïns. Va quedar –i només per a les famílies– el dolor, gran en l’un i petit en l’altre. Avui és diferent. Una vegada més, quan hi ha nous consellers, ministres, regidors de Barcelona, canongies a la diputació d’ídem..., sempre hi ha algú que surt amb retrets a algun d’aquests individus, argumentant que el seu pare o el seu avi eren o són franquistes/burgesos importants/espanyolistes destacats/catalanistes convictes/infidels a la muller o marit/consumidors de psicòtrops, etcètera. Trobo que no hauria de ser així. Des que el tribalisme va passar avall, simultàniament va extingir-se que les persones haguessin d’assumir l’historial dels ancestres, ni tan sols els propis, d’historials: vegin el cas de Mitterrand, de la complicitat amb el nazisme a l’oportunisme socialista. Ara que han fet ministre Urtasun, fill de casa bona, guapo, etcètera, el nomenament ha conduït que molts el tinguin/denunciïn per pijo de manual; aquests “molts” solen detectar els fills de papà sobretot a Podemos, a la CUP i a Sumar amb els Comuns, la seva divisió regional. Es veu que als altres partits o bé no hi ha gauche caviar ni estiuejants pel canvi a Cadaqués o al Baix Empordà, o bé n’hi ha però es considera normal que hi siguin i, doncs, no cal retreure’ls-ho. A Urtasun, la darrera víctima, li són fets milers de retrets partint del passat familiar perquè va tenir un avi falangista que va lluitar i ser ferit, condecorat i pensionat pel bàndol franquista, i un pare director de Banesto i empresari, per haver anat al col·legi francès, per haver esdevingut diplomàtic...
