Actualitats

L’actu­a­li­tat ens arriba diària­ment far­cida de notícies sobre esde­ve­ni­ments funes­tos, que ens col­pei­xen dura­ment, i que ens omplen els ulls d’imat­ges i les ore­lles de veus i sons que, si en prenguéssim plena consciència, no ens per­me­trien viure el dia a dia amb “nor­ma­li­tat”. És cert que és impor­tant estar infor­mats, i que tenir conei­xe­ment de les coses que pas­sen en el món ens fa estar pre­sents i no res­tar ali­ens a la rea­li­tat de l’època en què vivim. Però és impos­si­ble sen­tir autèntica empa­tia per situ­a­ci­ons que se’ns esca­pen abso­lu­ta­ment de les mans. Davant de con­flic­tes com ara el que té lloc entre Israel i Pales­tina a la Franja de Gaza, alta­ment com­plex i de pro­fun­des arrels polítiques, econòmiques i naci­o­nal­re­li­gi­o­ses, i que està cau­sant la mort de molts civils impo­tents, ens sen­tim frívols si ens quei­xem dels nos­tres pro­ble­mes. No vull sen­tir-me una per­sona fútil si no soc capaç de posi­ci­o­nar-me, mani­fes­tar-me o d’actuar davant de la bru­ta­li­tat d’aques­tes situ­a­ci­ons inter­na­ci­o­nals, ni que sigui davant d’hos­ti­li­tats o pro­blemàtiques naci­o­nals, que també són a l’ordre del dia, encara que tin­guin un altre cali­bre. Les rela­ci­ons polítiques i de poder són com­ple­xes, i els con­flic­tes que gene­ren sovint són de difícil reso­lució. I si pel mig s’hi posen interes­sos econòmics, ja ho tenim tot embo­li­cat. El cert és que tot això s’esva­eix o queda al marge quan hem de pro­cu­rar cobrir el nos­tre cap sota un sos­tre, posar diària­ment un plat a taula, cui­dar els nos­tres vells i malalts, o fer que els nos­tres fills puguin viure dig­na­ment de forma inde­pen­dent i en un entorn salu­da­ble. La meva actu­a­li­tat i les meves notícies, les que m’agra­da­ria expli­car-vos i poder com­par­tir, són unes altres de ben dife­rents. Rara­ment ompli­ran minuts en un tele­notícies o unes pàgines cen­trals en la premsa escrita. També són reals, pot­ser interes­sants per a alguns, i les con­si­dero necessàries per des­in­to­xi­car-nos de tanta misèria. Amb això no vull dir que ens tor­nem insen­si­bles davant la rea­li­tat externa, i encara menys egois­tes, però no ens podem blo­que­jar i dei­xar de fer allò que ens per­meti enri­quir-nos com a humans i evo­lu­ci­o­nar cap a la bellesa i l’excel·lència, per tal de ser capaços de reconèixer i rebut­jar l’estu­pi­desa i la men­tida.