T’escolto, Waterloo!

El president Puigdemont no ha dit només que vigilaran i seguiran de prop els pactes i que si no es compleixen dansaran la sardana de l’avellana, picaran de peus i ballaran de gana. Puigdemont ha dit que si s’incompleixen generaran majories alternatives amb el Partit Popular. Era imprescindible dir-ho i probablement serà imprescindible fer-ho, per més que Patxi López hagi sortit a dir, com un llampec, que ells compleixen. O precisament per això. Puigdemont no només s’ha mostrat disposat a votar amb el Partit Popular contra iniciatives dels socialistes sinó que fins i tot està obert a la moció de censura. De moment sembla que parla d’un candidat que no sigui del Partit Popular però n’han madurat de més verdes. Necessitarem que en madurin de més verdes. L’independentisme ha de poder fotre a qui el foti o li tornaran a prendre el número com ens el prenen des de la moció de censura. El catalanisme polític i fins i tot el sobiranisme, segurament deuen moltes engrunes, alguna molla i algun pa enter a l’esquerra espanyola. Però els independentistes no li deuen res i tant és de demòcrates barrar el pas a la dreta com deixar que governin als espanyols, ja que els voten majoritàriament. Qui té un problema amb la dreta espanyola és l’esquerra espanyola. L’independentisme català el té amb l’espanyolisme unionista, sigui de dretes o d’esquerres. Fa massa temps que ens hipotequem per barrar el pas a la dreta.