Anar al cinema

Encara no m’havia tro­bat mai ser l’única espec­ta­dora en una sala de cinema. Bé, de fet, he de dir que hi anava acom­pa­nyada perquè crec que no m’hi hau­ria que­dat de la impressió que em va fer veure tota la sala buida que s’il·lumi­nava amb la pan­ta­lla. Era un diven­dres al ves­pre dins els cines d’Arenys de Mar, on els dar­rers cops m’he tro­bat més gent a fora els res­tau­rants que omplint les sales. La pan­ta­lla gran ho té molt difícil per impo­sar-se a la gran oferta de pla­ta­for­mes i a la como­di­tat de veure-les al sofà. A Mataró ara tenim rebom­bori perquè tanca l’únic cinema del cen­tre que feia pro­gra­mació esta­ble els caps de set­mana, però el cert és que els números no sor­tien i de res ser­veix lamen­tar-se si les sales no s’omplen.