Espiats a les portes del 2024

Con­viure amb un Estat que t’espia, t’acusa judi­ci­al­ment i t’enca­dena vul­guis o no a una Cons­ti­tució que avui ja no obtin­dria el con­sens social neces­sari per ser democràtica ha con­ver­tit la nos­tra vida política i periodística en una mena de farsa que ja fa temps que ha dei­xat de fer gràcia i que fins i tot veiem amb nor­ma­li­tat. Sos­pito que en cap altre país democràtic del món s’accep­ta­ria de manera tan mansa i nor­ma­lit­zada el fet de ser una soci­e­tat espi­ada de dalt a baix: des del mòbil dels seus diri­gents polítics, inclo­ent-hi el pre­si­dent, fins al llit del dar­rer dels acti­vis­tes del car­rer, als quals el govern més pro­gres­sista de la història d’Espa­nya va col·locar poli­cies per espiar-los vint-i-qua­tre hores al dia, sense que ningú dimitís per això un cop es va saber. L’Estat es defensa dels inde­pen­den­tis­tes igno­rant el seu propi regla­ment democràtic perquè hi veu en joc la seva super­vivència, i hi juga tan brut com sigui neces­sari. A alguns dels espi­ats per la causa del tsu­nami els han escol­tat des d’abans que existís el tsu­nami, però aquí no passa res i els fis­cals ja se sap qui els posa, oi?

Els més pro­gres i els més cen­trats de la tribu, tots aquells que pre­su­mien de raci­o­na­li­tat i moder­ni­tat i menys­pre­a­ven per infan­til i pre­de­mocràtic l’inde­pen­den­tisme dels anys noranta i dos mil, ara callen i fins i tot donen suport als com­por­ta­ments pre­de­mocràtics de l’Estat i les seves ins­ti­tu­ci­ons, esfu­mant d’ells matei­xos la raci­o­na­li­tat i moder­ni­tat en què cre­ien que es basava el règim del 78. Que s’espia els rivals polítics cata­lans de forma mas­siva? Miri, millor par­lem de la política ita­li­ana, que està molt interes­sant. No se m’acut a les por­tes del 2024 un com­por­ta­ment polític més infan­til i irres­pon­sa­ble, nor­ma­lit­zant el naci­o­na­lisme espa­nyol auto­ri­tari, afri­ca­nista i acom­ple­xat que corca les ins­ti­tu­ci­ons espa­nyo­les i els arros­sega, a ells també, cap a un obs­cur segle XIX.