Terra promesa

El govern nord-americà va acomiadar el 2023 amb una nova venda d’armes a Israel per valor de 147,5 milions de dòlars. Aquesta és la segona transferència militar que el govern de Biden va signar al desembre sense necessitat d’obtenir el vistiplau del Congrés americà. De res han servit les peticions de l’ONU d’un alto el foc ni que tots els països excepte els EUA signin resolucions per intentar aturar el genocidi de la població palestina en mans del govern israelià. Als adjectius d’insuportable cal afegir ara també la incomprensió que hom sent davant decisions polítiques com aquestes que no respecten les mínimes regles i institucions democràtiques. L’última venda d’armes signada pel secretari d’Estat, Antony Blinken, va consistir en la venda de metxes, càrregues i altres elements necessaris per fer funcionar els projectils de 155 mil·límetres que havien estat adquirits prèviament pel govern de Benjamin Netanyahu. Ni les morts de més de 20.000 persones, ni l’ONU, ni manifestacions públiques arreu del món, ni el risc que els límits d’aquesta guerra desigual s’estenguin a altres parts d’Orient i Occident són motius suficients per intentar posar fre a aquesta nova barbàrie de la humanitat amb què s’ha posat fi aquell vell somni utòpic de la terra promesa mentre iniciem ja el 2024.