1905

Ara fa cinquanta anys, pel mes de gener del 1930, es va celebrar un homenatge a Joan Puig i Ferreter per l’adjudicació del Premi Crexells a la seva novel·la “El cercle màgic”; un altre homenatge fou dedicat a Anna Pawlova al saló d’actes de l’Ateneu, on l’Esbart Català de Dansaires oferí una sessió de danses catalanes. Puig i Cadafalch donà a París una conferència sobre Catalunya a l’època romana, i durant tot aquest temps s’havia organitzat un gran homenatge a Pompeu Fabra en forma de subscripció popular.

Al mateix temps, l’Ajuntament de Barcelona es plantejava de quina manera hauria de liquidar els comptes de l’Exposició Internacional del 29, que havia costat tants diners.

Són dades tretes d’un resum cronològic que figura en “Un segle de vida catalana”, que publicà el 1961 Editorial Alcides. Un repàs a aquesta mena de dietari resulta sovint molt suggestiu, perquè ens situa de cop en un altre món.

Per exemple, remuntem-nos més enllà, a l’any 1905, per tal de triar una data “rodona” o commemorativa, és a dir: 75 anys endarrera.

El Consell d’Estat autoritza les curses de braus en diumenge, i la decisió provoca protestes, diu el llibre. Seria curiós de conèixer literalment els arguments oficials i els arguments dels antidiumengistes. En una altra dimensió, avui es planteja un cas semblant amb el futbol i la televisió.

A l’abril hi ha vaga escolar a tot l’Estat, i desordres a València. Cau el ministre d’Instrucció Pública, La Cierva. En aquest camp hem progressat. Hi ha protestes escolars, també, però els ministres no cauen.

És un any de violentes topades entre sorianistes i blasquistes, a València, i al cap de setanta-cinc anys tenim també topades al País Valencià, en un difícil esforç per salvar la seva identitat.

Aquell setembre hi ha grups que duen flors a l’estàtua de Rafael Casanova, i retirada de banderes –per part de la policia– que havien estat hissades en diversos centres barcelonins.

És l’any de l’assalt al setmanari “Cu-cut!” i “La Veu de Catalunya” per un grup de militars, que fan una foguera de periòdics i altres papers al mig de la via pública. Poc després és suspesa la publicació del “Cu-cut!”, i també “La Veu de Catalunya”.

Dues notícies de nàutica reial: d’una banda, el 17 de març arriben a Palma de Mallorca les restes de Jaume III de Mallorca, exhumades el dia abans a València; de l’altra, imatges d’una monarquia més actual, però que des de la nostra perspectiva té un aire “a l’antiga”: el primer d’abril arriba a Palma la reina d’Anglaterra en un iot que duu el nom “Victoria and Albert”…

I una notícia que m’agradaria de completar: “Al Desert de Sarrià se celebra el 22 de juny la primera festa nacional catalana”. El llibre no diu res més. Què fou aquesta festa que se celebrà aviat farà 75 anys? Qui, com, per què… Algun lector pot il·lustrar-nos?