Orgull d’ofici

Una cadena de super­mer­cats cata­lana fa mesos que va posar en marxa una cam­pa­nya per tren­car el cone­gut este­re­o­tip que vin­cula el sec­tor del comerç ali­men­tari amb una feina mal pagada, que no demana gai­res apti­tuds, sense pro­jecció pro­fes­si­o­nal i que s’agafa quan no hi ha una altra alter­na­tiva labo­ral. Cons­ci­ents que la imatge no era la més ade­quada, entre altres acci­ons van deci­dir can­viar l’uni­forme dels tre­ba­lla­dors per incloure un seguit de mis­sat­ges que fes­sin més visi­ble la tasca de cada secció i rei­vin­di­ques­sin un con­cepte que ha per­dut pis­to­nada en els últims anys: l’ofici. Els eslògans tri­ats van ser: Seguim essent essen­ci­als, Porto uni­forme perquè això és un ofici, Aquí no por­tem uni­forme. El lluïm i L’ofici d’ali­men­tar un país. Alguns més abra­o­nats que d’altres, el cert és que tenen raó i, més enllà d’una ope­ració de màrque­ting empre­sa­rial que busca bene­fi­cis, el mis­satge demana certa reflexió sobre com es deter­mina el pres­tigi i la gran­desa d’una pro­fessió. I, sobre­tot, qui deci­deix que una feina no té un valor específic i pot anar direc­ta­ment al cubell dels insig­ni­fi­cants. Els puc asse­gu­rar que la pei­xa­tera que em va aten­dre aquesta set­mana tren­cava tots els clixés abans esmen­tats i mos­trava a qui ho volgués veure una des­tresa i una experiència dig­nes d’admi­rar. Amb pocs minuts va esca­tar, nete­jar, tallar i sepa­rar l’espina d’un peix amb una faci­li­tat sor­pre­nent men­tre em posava al dia de com havia de con­ser­var el pro­ducte i hi afe­gia un parell de recep­tes fàcils “i molt bones” de pro­pina. Aque­lla dona era l’exem­ple clar del mis­satge que lluïa al davan­tal o, si més no, de la imatge que volia trans­me­tre l’uni­forme: orgull. L’enyo­rat Manuel Cuyàs, quan diri­gia aquest diari al Maresme, rei­vin­di­cava l’ofici de peri­o­dista un dia sí i l’altre també. “Els peri­o­dis­tes no són mers nota­ris de la rea­li­tat. Hem d’anar més enllà”, recal­cava. Molts hem inten­tat reco­llir el tes­ti­moni de la seva savi­esa i con­ti­nuar defen­sant un ofici ara també força des­pres­ti­giat, però que sí que és molt més que una feina.