“Ens fan fora perquè xerrem massa”

En un viatge recent en un tren d’alta velo­ci­tat, observo com s’acosta el revi­sor. Tot­hom ha pagat el seu bit­llet, així que no s’apre­cien cares de tensió. El revi­sor es dis­posa a can­viar de vagó però abans s’atura amb qua­tre dones que repo­sen les seves nat­ges i con­ver­sen dis­te­sa­ment a l’espai que hi ha entre cotxe i cotxe. L’home, simpàtic de mena, els pre­gunta com és que estan allà, asse­gu­des a terra, si totes qua­tre deuen tenir una cadira assig­nada força més còmoda que aquell tros de tren. “Ens han fet fora perquè xer­rem massa”, li acla­reix una d’elles. Des­co­nec si els va tocar un veí de vagó mal­hu­mo­rat, si el tema de con­versa abans no les renyis­sin resul­tava banal per a l’entorn o si, sim­ple­ment, havien igno­rat que en aquell sec­tor del tren s’havia d’emmu­dir, però el cas és que em va fer pen­sar en com de difícil és fer com­pa­ti­ble, en els viat­ges llargs, el repòs d’alguns i les ganes de xer­ra­meca d’uns altres. Pot­ser es podrien crear vagons per a grups, o ofe­rir auri­cu­lars aïllants a qui vol apro­fi­tar el viatge per fer una bona becaina. O podríem, tots ple­gats, fer l’esforç d’abai­xar el volum, sobre­tot en espais tan­cats. Que soc la pri­mera que quan estic ale­gre se m’enfi­len els deci­bels, però esta­ria bé inten­tar no vore­jar la gro­lle­ria. Llàstima que aque­lles qua­tre dones no van aban­do­nar l’espai de des­cans en tot el viatge perquè ja estava pre­pa­rada per enviar cap allà les tres dones que tenia al cos­tat i que es van pas­sar tot el tra­jecte expli­cant a una pas­sat­gera ali­ena que viat­ja­ven per plaer però d’ama­gat. Resulta que havien ocul­tat el viatge a altres mem­bres del grup que eren ami­gues “però no tant”. Amb tants detalls com van donar, segur que les obli­da­des se’n van aca­bar assa­ben­tant per via d’algun altre pas­sat­ger.