Rajoy no ho té magre

Mari­ano Rajoy es van­tava així: “Ho tenen magre.” Mal­grat les més que evi­dents pro­ves que demos­tren que l’expre­si­dent espa­nyol estava al cor­rent de l’ope­ració Cata­lu­nya, l’home pre­su­meix amb total impu­ni­tat que no el podran por­tar als tri­bu­nals. I és cert. No hi arri­barà. Els fona­ments de les cla­ve­gue­res de l’Estat estan tan ben apo­sen­tats que ni tan sols l’evidència dels fets gene­rarà cap con­seqüència. Com ens poden fer això als que “vam defen­sar la Cons­ti­tució, la llei i la democràcia”?, deia de manera vic­ti­mista en un acte públic ple de pal­me­ros i, evi­dent­ment, sense con­tes­tar pre­gun­tes de la premsa. L’home del plasma ja no ho feia quan tenia res­pon­sa­bi­li­tats, doncs ima­gi­nin ara.

A qual­se­vol lloc seria incom­pren­si­ble que uns fets tan greus, d’uti­lit­zació de les eines de l’Estat, total­ment al marge de la llei, i basant-se en la men­tida i la mani­pu­lació per ani­qui­lar un movi­ment polític i democràtic, que­des­sin exempts de retre comp­tes davant la justícia. A l’Estat espa­nyol no és sur­re­a­lista. És una rea­li­tat cone­guda, accep­tada i vana­glo­ri­ada. En diuen defen­sar la pàtria. I, a par­tir d’aquí, tot s’hi val. Sabem d’on venim i conei­xem l’existència de les cla­ve­gue­res des de temps imme­mo­ri­als. Però no queda altre remei que seguir fent aflo­rar la merda que s’hi acu­mula. I que la pudor sigui cada vegada més insu­por­ta­ble. Per acon­se­guir què? Doncs ja ho veu­rem. Fins a quin punt el PSOE pot seguir amb aquesta acti­tud de fer veure que no fa amb ells la cosa? I com sabran apro­fi­tar els par­tits inde­pen­den­tis­tes la qua­dra­tura que hi ha ara mateix al Congrés per poder tor­pe­di­nar tant com sigui pos­si­ble aquests pilars de les cla­ve­gue­res? Perquè al final estem par­lant d’una feina de des­gast, en la qual, evi­dent­ment, no hi haurà la com­pli­ci­tat dels mit­jans espa­nyols, que ja s’hi tro­ben bé, banyant-se enmig de la merda, si això els pro­por­ci­ona titu­lars, encara que siguin fal­se­dats. És el que ells en diuen peri­o­disme d’inves­ti­gació. Aga­far la ronya del sub­mon de l’Estat i posar-lo en un titu­lar.