Mules incíviques

Que en són, d’incíviques, les mules que porten el menjar al restaurant que des de fa dècades funciona al popular pic situat al Parc Natural de Sant Llorenç del Munt. Tot el dia amunt i avall, erosionant el terreny amb les seves potes i carregades amb quilos de menjar. Aquest ha estat, a grans trets, un dels grans arguments de la Diputació de Barcelona per obligar a tancar el restaurant. Altres són que les infraestructures de producció d’energia actuals són obsoletes i funcionen amb combustibles fòssils o que no es disposa d’un sistema d’abastament d’aigua amb prou capacitat per fer front a episodis de sequera. Segurament és així, però la Diputació ha rebut una subvenció d’Europa per al pla de futur de l’espai de 2 milions d’euros. I cap de les partides previstes, que estan molt bé per arreglar altres problemes, són per resoldre cap dèficit dels que exposen en l’argumentari per tancar l’establiment. Dissabte hi va haver una manifestació contra la decisió i s’han recollit 14.000 firmes en contra. Senyal que es tracta d’una activitat arrelada a la societat.

Si l’argument de l’erosió a partir d’ara serveix per reconduir coses, hi hauria força propostes a fer al país. Per exemple, l’erosió/devastació que té el vistiplau dels ajuntaments per obrir en canal espais de la Costa Brava amb l’únic objectiu de fer apartaments que s’usen com a màxim tres mesos l’any. Això sí que és fer malbé el terreny i carregar-se el paisatge. I no només no es fa res per aturar-ho, sinó que es promou. I l’erosió dels pobles de l’interior de Catalunya que s’estan despoblant? Per què no es fan polítiques efectives per evitar-ho? Més mal que algunes administracions i interessos econòmics volen fer a l’espai de la Ricarda per ampliar l’aeroport del Prat no el deuen pas fer les mules de la Mola.

Al final, el ciutadà acaba amb la sensació que per a segons què –sobretot segons qui– té barra lliure per fer el que es vol. I que el petit ciutadà és qui acaba rebent i es fa passar bou per bèstia grossa. En aquest cas, mula.