Un acord al·lucinogen

Junts, ERC i PSOE han tan­cat una porta amb la sig­na­tura de l’acord per a la llei d’amnis­tia, però n’han obert una altra, que diria l’àvia Neus. Una altra no, tres, n’han obert. Fixeu-vos si no en com expli­quen la sig­na­tura els tres sig­nants. Cadascú ho fa d’una forma dife­rent de com ho fa l’altre soci, i de forma molt sem­blant a com ja escri­via a la columna d’abans-d’ahir que pas­sa­ria. Tres papa­ga­ia­des dis­cre­pants repe­ti­des i repe­ti­des amb peti­tes apor­ta­ci­ons dife­ren­ci­als pels diver­sos por­tant­veus de les tri­bus que es veuen amb una car­xofa al davant. Els soci­a­lis­tes estan amb el girar full. Segons ells, la llei d’amnis­tia repre­senta girar full a deu anys de procés que per als cata­lans han sigut deu anys llençats a la bassa i de comissió de delic­tes per la classe diri­gent. Delic­tes que ara es per­do­nen perquè es pugui, pre­ci­sa­ment, girar full i tor­nar a començar. Per Junts, el que es lle­geix a l’acord és el reco­nei­xe­ment explícit que es va sot­me­tre l’inde­pen­den­tisme a una per­se­cució poli­cial i judi­cial fora de lloc que havia deri­vat en unes sentències i unes ins­truc­ci­ons judi­ci­als injus­tes i des­pro­por­ci­o­na­des que ara s’anul·len. ERC asse­gura que si l’acord diu alguna cosa dife­rent del que deia fa dos mesos és perquè ells ho han apro­fi­tat i han forçat per entrar-hi alguns punts i algu­nes comes, però que dir, el que es diu dir, diu el mateix, perquè ja era un acord molt sòlid i robust. L’acord farà història! Té pro­pi­e­tats al·lucinògenes!