Els valencians estem desapareixent

“Xiquet, els valencians estem desapareixent.” Així em va rebre a sa casa la meua àvia fa un parell de setmanes i, amb aquesta observació simple i senzilla, va sintetitzar totes les enquestes sociolingüístiques, anàlisis politològiques i teoritzacions i accions sobre l’essència, el ser i la identitat nacional dels valencians que s’hagen fet o es puguen fer. Aquesta és la conclusió inapel·lable a què arriba després de passejar pels carrers del poble que la va veure nàixer fa ja quasi un segle. Podem fer tots els discursos jocfloralescos que vulguem. Els valencians estem desapareixent. Clar i valencià.

Aquestes paraules de la meua àvia em pegaven voltes al cap mentre PP i Vox anunciaven que, un any després, començava la legislatura i presentaven tot un seguit d’iniciatives legislatives amb un denominador comú: l’espanyolisme més abrandat i més pur. Els valencians estem desapareixent i l’espanyolisme ni tan sols tindrà la més petita compassió de deixar-nos morir de mort natural o d’inanició. No: va per nosaltres. Olora la sang i la bromera li xorra dels ullals amb una set primària de qui ja gaudeix per avançat el mos de la presa. L’espanyolisme vol sang i va per ella.

I és que ens trobem ací i no en cap altre lloc. En aquestes coordenades espacials i temporals. El que no té gens de sentit és amagar el cap davall de terra, perquè no es tracta d’un problema de dretes o esquerres, sinó nacional. En 1995 va arribar a la Generalitat la mateixa dreta espanyolista i no va tocar el sistema de línies en l’educació. Ens el vàrem carregar, de fet, des de Compromís, fa uns anys i, així, vàrem oferir el nostre cap en safata de plata perquè ara ens el tallen amb destral. Cal dir-ho, per molt que siga, ara com ara, dur. És necessari i cal assumir-ho: sense l’autogol i el tret al peu que ha suposat el PEPLI –el conegut com a programa plurilingüe en l’ensenyament–, l’ofensiva actual de PP i Vox seria molt diferent. L’autocrítica i la rectificació és urgent i imprescindible.

L’Espanya actual cavalca el feixisme al crit d’“A por ellos”. Si no entenem això i ens encabotem a xiular com si la cosa no anàs amb nosaltres, ens passaran per damunt com una piconadora. Perquè, sí, efectivament: “ellos” som també nosaltres, els valencians. Ells no en tenen cap dubte. I nosaltres estem desapareixent. Si volem tindre futur, si no volem desaparèixer com a valencians, caldrà que assumim el moment en què ens trobem i el combatem amb una resposta coherent. Nacional, és clar.