Ibarretxe demana respecte

¿Mari­ano Rajoy ha fet riure alguna vegada els peri­o­dis­tes? Pot­ser fa temps, quan la gavina del PP era un pte­rodàctil. L’ani­ma­let s’ha trans­for­mat. Ara menja carnús. I no té cap gràcia. I encara en fa menys. Rajoy és fins i tot incapaç d’arran­car una ria­lleta a Zaplana, que la té fàcil i solta, ni que sigui cínica. Els polítics que volen mar­car gest auto­ri­tari no tenen sen­tit de l’humor. No l’accep­ten. S’esti­men més fer por que fer riure. Rajoy s’hi ha apun­tat. Amb poca traça.

A més, el pre­si­dent del PP ha engro­guit dar­re­ra­ment. Pot­ser és el fetge –de tant repe­tir allò d’“Espa­nya és dels espa­nyols i no és nego­ci­a­ble”– o bé se li ha enco­ma­nat el color de la ban­dera. Com que sem­pre la porta a prop, li agrada el gest. Les ban­de­res amb escut i punxa tenen això. Des­pre­nen mar­ci­a­li­tat. Juan José Ibar­retxe és tota una altra cosa. Seria capaç d’endol­cir la ban­dera de Rajoy. Ahir Ibar­retxe va riure amb els peri­o­dis­tes en la com­pa­rei­xença que va fer després de reu­nir-se amb Rodríguez Zapa­tero. El lehen­dakari jugava en camp con­trari, des­calç i amb l’àrbi­tre de davan­ter cen­tre del rival. Els nois de la premsa de Madrid aco­var­dei­xen. Cada dia con­ver­tei­xen la tinta en fel. Però ahir van riure. Tant de bo se’ls man­tingués el gest. Missió impos­si­ble. Ho com­pro­va­rem avui.

Però, mal­grat la inu­ti­li­tat del desig, Ibar­retxe ho va inten­tar i els va dema­nar també “res­pecte”. Va afir­mar que n’espe­rava argu­ments i no insults. Deba­des. El pre­si­dent basc va dir-los que al seu país un polític que insulti no té cap cre­di­bi­li­tat. Avui Ibar­retxe serà reba­tut amb insults. No hi haurà argu­ments. Ni riu­res. Les vísce­res redac­ta­ran les colum­nes i ompli­ran les tertúlies. Les tenen vis­ce­ral­ment ben gros­ses. Però la demanda de res­pecte huma­nitza qui la fa i bes­ti­a­litza qui no l’atén. Que en són, de bèsties.