La lliçó de Joan Rigol

La idea era dedicar aquestes línies a la vergonya, a vegades aliena i a vegades pròpia, que fan tantes coses que s’han vist i es veuen camí de les eleccions de diumenge. De la genuflexió d’Illa davant el numeret de Pedro Sánchez, al papanatisme del PP besant els peus de Díaz Ayuso a la plaça Artós de Barcelona, passant per la falta de sentit d’estat dels partits independentistes, el debat en castellà de La Sexta, l’emblema colonial de Dolors Montserrat en la campanya d’Alejandro Fernández, la invisibilització de propostes regeneradores de la política com Alhora, debats de candidats sense un dels principals, perquè continua exiliat, o el discurs d’odi de Carrizosa i tots els Ciudadanos... però val molt més la pena i és més agraït anar-se’n als antípodes i recordar en aquestes línies Joan Rigol, mort aquesta setmana als 81 anys. Recordar-lo no pas per ser l’onzè president del Parlament de Catalunya (que també), sinó per ser un demòcrata, un patriota i un polític honest, vocacional i conseqüent, que reflecteix perfectament l’evolució de Catalunya en aquest moment de la seva història. Va entrar al Congrés dels Diputats un any abans que ho fes Tejero, era admirador confés de la Transició, creia en l’encaix de Catalunya a l’Estat espanyol i hi va treballar activament des de la vicepresidència del Senat, però en va sortir 18 anys després defraudat i conscient que la naturalesa d’Espanya estava per sobre del diàleg i la Constitució, que l’encaix era una via morta i el pacte constitucional, un frau. No era revolucionari, ni separatista, però l’experiència és un grau, i la seva el va portar de forma natural a l’independentisme, com a centenars de milers de catalans. I d’això mateix van les eleccions d’aquest diumenge. No pas de Pedro Sánchez, Begoña Gómez i el fang de la política espanyola. Sinó de si Catalunya ha de continuar impotent, espremuda i maltractada per interessos i clavegueres alienes, perseguint un encaix inexistent o, ans al contrari, tria l’autoestima, la reconstrucció nacional i l’empoderament per perseguir la prosperitat de la seva gent i les seves legítimes aspiracions.