Persistència o fortuna?

Avui us vull expli­car una història extra­or­dinària i sor­pre­nent, els pro­ta­go­nis­tes de la qual man­tindré en l’ano­ni­mat ja que, ara per ara, així ha de ser. Durant una de les recer­ques arqueològiques que estem por­tant a terme, vàrem deci­dir com­ple­tar el conei­xe­ment del lloc mit­jançant el bui­datge dels arxius que es con­ser­ven, tant docu­men­tals com fotogràfics. Sem­pre recalco el mateix, però és que con­si­dero que la comunió entre aquests tipus d’inves­ti­ga­ci­ons és molt pro­fi­tosa. Veu­reu com el cas és edi­fi­cant i exem­plar.

Men­tre el tre­ball de camp anava avançant, també amb resul­tats interes­sants, en un arxiu vàrem iden­ti­fi­car una imatge que, sem­blava, cor­res­po­nia a l’inte­rior de l’edi­fici, en què es veia un bell frag­ment escultòric encas­tat a la paret. La foto­gra­fia estava datada de quasi cent anys enrere! L’apa­rença del frag­ment era antiga, i ales­ho­res s’havia fet visi­ble a l’ull del fotògraf ja que fal­tava part de l’arre­mo­li­nat del mur.

Cert petit detall de la imatge per­me­tia supo­sar el lloc de la cap­tura fotogràfica. Imme­di­a­ta­ment vàrem inten­tar loca­lit­zar la pedra, però o bé s’havia extret o bé s’havia cobert, de nou, sota un gruix de mor­ter. Vàrem con­sul­tar alguns fons muse­ogràfics, no fos cas que s’hagués tret en aque­lla època i estigués guar­dada en un magat­zem –cosa estra­nya, ja que el seu interès hau­ria des­per­tat la curi­o­si­tat d’algú–. Fins i tot, vàrem recórrer a alguns col·lec­ci­o­nis­tes, no fos cas que hagues­sin topat amb ella en algun dels seus tri­pi­jocs.

Set­ma­nes després, desa­ni­mats en la recerca, enmig d’una con­versa entre amics, va sor­gir el tema. Com qui no vol la cosa, un dels pre­sents va inter­ve­nir i va expli­car que feia uns anys, en un sopar, una per­sona li havia par­lat d’una pedra amb relleus que podia ser antiga. Pre­ci­sa­ment, la per­sona en qüestió des­cen­dia dels pro­pi­e­ta­ris d’una casa pro­pera al lloc. Ja us podeu ima­gi­nar com se’ns va dis­pa­rar l’alerta. Calia pro­var sort. Així de fortuïta va ser la loca­lit­zació del frag­ment! Avui és a 20 quilòmetres del seu lloc d’ori­gen i amb una història de con­ser­vació fami­liar ben curi­osa, i posada a la nos­tra dis­po­sició per al seu estudi i pro­pera publi­cació. De vega­des la per­sistència de l’inves­ti­ga­dor es pre­mia, o hem d’agrair els favors de la For­tuna?