Les parets invisibles de l’Eddy

Ala Casa de Cultura Les Bernardes de Salt, dirigida per Robert Fàbregas, s’hi pot veure fins al 27 de juliol La pell de les ànimes, una exposició que és el segon bloc del cicle expositiu 2024. Fantasia o realitat. Per primera vegada porta a aquest espai expositiu artistes que venen de l’Àfrica. Hi exposen Gossette Lubondo, Fethi Sahraoui, Mauro Annunziato i el fotògraf saltenc Eddy Kelele, amb Les parets invisibles: africans a Salt. Eddy Kelele va néixer a Barcelona, però als dotze anys va venir a viure, primer, a Sant Narcís i, després, a Salt, on encara resideix. És ben conegut perquè és fotoperiodista i fa molts anys que trepitja els nostres carrers i ha publicat en molts mitjans de comunicació del país. L’Eddy va rebre un encàrrec de Robert Fàbregas: fer retrats de persones africanes que viuen a Salt. Després l’encàrrec es va modificar en el sentit que sortís al carrer i fes una cosa que poques vegades ha fet: passejar pel seu poble, pels carrers on més es concentra la immigració, i fotografiar-ho, buscar la meva mirada. El resultat final és el que es pot veure a Les Bernardes.

L’Eddy assegura que des que va morir la seva mare, fa deu anys, no s’havia passejat gaire per aquests carrers perquè, quan ho fa, per anar a comprar, va ràpid i no observa, ni s’atura a parlar amb la gent. L’encàrrec el va tornar a portar a un món que coneix bé i les seves fotografies expliquen el perquè del nom de l’exposició. Aquestes parets que són invisibles, però que al mateix temps són ben presents. Ell mateix explica com s’hi conviu i que no has de patir per cap sensació d’inseguretat, però que les comunitats no es relacionen. “Vaig sortir a mirar i vaig intentar plasmar aquestes barreres invisibles.” Hi ha una fotografia que ho mostra clarament. Una noia africana, jove, amb el nen carregat a l’esquena, es creua amb una senyora gran amb cadira de rodes, que empeny algun familiar. Cadascú, al seu món. Això vol explicar l’Eddy.

“Des que va morir la meva mare tenia poca relació amb africans. Passejant, vaig trobar molta gent coneguda. Un noi que la meva mare va acollir a casa, al qual va aconseguir els papers i que ara ha obert un bar a Salt. La pastora de l’església evangelista on la mare anava, que em va reconèixer i abraçar... Va ser molt emotiu.”

Va tenir dos mesos per fer el reportatge. Nascut a Barcelona, de pare de Ghana i mare de Guinea Occidental nascuda accidentalment a Nigèria, l’Eddy es declara de sang africana i de pell negra 100%, però de mirada europea. “Per fer la feina m’han obert totes les portes, però m’he sentit diferent. He robat fotos al carrer, però no he trobat gaire interrelació entre veïns de pells diferents, tot i buscar-la. Potser és per culpa de la meva mirada, que, tot i ser negre, és la d’un blanc.” L’Eddy és català de naixement, sentiment i emoció. “He viscut entre blancs i m’estimo la meva terra i sobretot la meva llengua, el català. Això fa que alguna vegada m’hagi sentit guiri al meu poble, però m’ha emocionat retrobar-me amb les meves arrels africanes”, assegura. A Salt no hi ha problemes de seguretat, però hi ha barreres i aquestes parets invisibles les ha fotografiat l’Eddy.