Cohesió econòmica i reequilibri territorial

Bona part del pes econòmic català es con­cen­tra a l’Àrea Metro­po­li­tana de Bar­ce­lona (AMB), una de les més grans d’Europa. Amb una població de 3,3 mili­ons d’habi­tants repar­tits per 36 muni­ci­pis, suposa el 55% del pro­ducte inte­rior brut de tot el país. D’entrada, es pot dir cha­peau per aquesta zona geogràfica cata­lana perquè, de fet, aglu­tina més de 110.000 empre­ses, el 45% de totes les exis­tents al Prin­ci­pat. El dina­misme d’aquest encla­va­ment sens dubte és posi­tiu per al món labo­ral que hi viu i per les opor­tu­ni­tats de futur que genera per a la seva gent. Però les dimen­si­ons d’aquest gegant tenen alguna con­seqüència per a la resta del ter­ri­tori català? Nor­mal­ment la con­cen­tració d’habi­tants i d’acti­vi­tat econòmica com­por­ten desi­gual­tats en altres indrets del país on hi ha menys població i menys dina­misme empre­sa­rial, que habi­tu­al­ment, es tra­du­eix en menys inversió pública i menys infra­es­truc­tu­res i ser­veis. Un dels pri­mers efec­tes d’aquesta manca de recur­sos sol ser el des­po­bla­ment, perquè, ales­ho­res, el cen­tre de gra­ve­tat, el gran mer­cat i el gran con­sum que­den lluny de casa. Per aquest motiu cada cop més hi ha parts del ter­ri­tori català amb poca gent. A l’Estat espa­nyol s’uti­litza l’expressió l’Espa­nya bui­dada, on els habi­tants de la zona mar­xen per bus­car millors opor­tu­ni­tats a les grans ciu­tats, per això el món rural cada cop té menys població.

Davant d’aquest pano­rama cal que el nou govern de la Gene­ra­li­tat faci un bon diagnòstic i apli­qui un pla d’acció urgent amb l’objec­tiu de millo­rar la cohesió soci­o­e­conòmica i el ree­qui­li­bri ter­ri­to­rial dotant totes les comar­ques d’opor­tu­ni­tats de negoci i allu­nyar-se del cen­tra­lisme que impera a la capi­tal cata­lana, que amb una població d’1,7 mili­ons de per­so­nes mou el 35% de l’eco­no­mia de casa nos­tra.

I un exem­ple de con­trast. El Pallars, amb poc més de 20.000 habi­tants, el 0,27% de la població cata­lana i entorn del 0,20% del seu PIB, bata­lla per no con­ver­tir-se en la Cata­lu­nya bui­dada. El fet és que tant el Jussà com el Sobirà fan mans i mànegues per sor­tir-se’n econòmica­ment. La distància de les dues comar­ques fins al gran mer­cat de l’AMB no hi ajuda gaire. Les empre­ses d’aques­tes con­tra­des de mun­ta­nya, que pro­du­ei­xen carn ecològica, vins d’altura, olis excel·lents o for­mat­ges de qua­li­tat, veuen reduïda la com­pe­ti­ti­vi­tat per l’efecte logístic de la llu­nya­nia de la gran població. Sort que el seu patri­moni natu­ral, cul­tu­ral i artístic com­pen­sen i ani­men els visi­tants a conèixer i gau­dir d’una natura i un ter­ri­tori encara verge. No es pot obli­dar que el sec­tor turístic és una loco­mo­tora essen­cial per a l’eco­no­mia de les dues comar­ques. A tall infor­ma­tiu, el Parc Naci­o­nal d’Aigüestor­tes i Estany de Sant Mau­rici rep mig milió de visi­tants cada any. No cal dir que el seu impacte econòmic en un ter­ri­tori amb poca població és vital.

Pre­ci­sa­ment, Pallar­sAc­tiu, una soci­e­tat publi­co­pri­vada que té per objec­tiu pro­moure l’acti­vi­tat econòmica tant al Pallars Jussà com el Sobirà, impulsa un fons d’inversió des­ti­nat a finançar el nai­xe­ment d’empre­ses a les comar­ques del Piri­neu, sobre­tot per crear valor econòmic per com­ba­tre el des­po­bla­ment. Aquesta eina finan­cera, pre­sen­tada en el marc de la IX Tro­bada Palla­resa que es va cele­brar la set­mana pas­sada a Esplu­gues de Llo­bre­gat, pre­veu la recap­tació de 14 mili­ons d’euros en tres anys per a l’ampli­ació i cre­ació d’acti­vi­tat econòmica al Piri­neu. Els tràmits de cons­ti­tució d’aquest fons de capi­tal de risc es tro­ben molt avançats i ja es compta amb diver­sos empre­sa­ris dis­po­sats a fer-hi apor­ta­ci­ons. De fet, es vol que el sec­tor pri­vat lideri aquesta eina finan­cera amb el 60% del total, però sense dei­xar de banda la part pública com l’ICF, l’ICO o el Banc Euro­peu d’Inver­si­ons. La pre­visió és que aquests recur­sos vagin adreçats als nous pro­jec­tes de sec­tors de l’agro­a­li­men­tació, agroindústria, gestió fores­tal o turisme, les grans poten­ci­a­li­tats de les comar­ques de mun­ta­nya.

La ini­ci­a­tiva d’aquest fons de capi­tal de risc pallarès con­jun­ta­ment amb diver­ses pro­pos­tes d’altres comar­ques cata­la­nes són molt bona notícia per impul­sar l’eco­no­mia en zones de baixa inten­si­tat econòmica o de zones direc­ta­ment des­po­bla­des, però ara més que mai, l’admi­nis­tració pública ha de mos­trar sen­si­bi­li­tat, bàsica­ment amb més inver­si­ons, per tro­bar la cohesió necessària i el ree­qui­li­bri ter­ri­to­rial ade­quat entre el món rural i la gran metròpoli.