Opinió

Mirades

Dona periodista en temps difícils

Carmen Alcalde va ser la primera directora de la revista ‘Presència’, el 1965, i va fundar ‘Vindicación Feminista’

La periodista Carmen Alcalde (Girona, 1936) està considerada un referent en el món del periodisme feminista. Amb estudis a les Escolàpies, on tenia com a amiga la filla del governador civil franquista Mazo Mendo, i després d’escriure des de molt jove en el diari local del Movimiento, va passar per la Falange, que ho dominava tot en aquella ciutat fosca, i fins i tot per l’Opus Dei, abans de militar al Partit Comunista. Va estudiar periodisme a Barcelona i filosofia i lletres a Madrid, i es va convertir en una dona activa, lluitadora contra la dictadura, i que va trobar en l’escriptura i el periodisme la manera de rebel·lar-se i de lluitar. “Què s’havia de fer? Demanar perdó tota la vida o demanar el que volíem, que era la llibertat?”, responia en una entrevista que li va fer Daniel Bonaventura a la Revista de Girona. Precisament Bonaventura és qui li ha traduït al català el llibre Cartes a Lilit (Llibres del Segle), que Carmen Alcalde, poeta, narradora, assagista i, per sobre de tot, periodista, va escriure el 1979 basant-se en notes i anotacions que als anys cinquanta i seixanta havia pres sobre experiències amoroses, angoixes i intimitats viscudes en aquella ciutat on els militars i l’Església ho dominaven tot.

El nom de Carmen Alcalde es va fer conegut perquè el 1965 va ser de facto la directora del setmanari Presència, que va editar a Girona Manuel Bonmatí. Ella i la seva adjunta, Maria Rosa Prats, van comandar durant un any i mig el setmanari, que va ser, amb la nova llei de premsa del 1966, una de les publicacions més castigades a l’Estat espanyol. Les multes i les amenaces de suspensió van provocar el relleu d’Alcalde a la direcció, que va assumir Narcís-Jordi Aragó després d’una intervenció del bisbat, que va posar els diners per pagar les multes. Llavors Carmen Alcalde es va traslladar a Barcelona i va col·laborar a Triunfo, Cuadernos para el Diálogo, Destino i Actual. Va ser cap de secció al Diario Femenino i després va treballar a El Periódico. Va fundar amb Lidia Falcón Vindicación Feminista el 1976.

Alcalde va organitzar amb Anna Balletbò les I Jornades Catalanes de la Dona (1976), que van fomentar el moviment feminista. També ha escrit molts llibres, des de La mujer en la Guerra Civil Española (1976), Cómo leer un periódico i Federica Montseny, retrato en rojo y negro (1983) fins a la novel·la Amar se escribe breve (2016) i les memòries periodístiques El grito y la mordaza: la desgracia de ser periodista (2018).

El 1979 va publicar Cartes a Lilit, que l’any passat va ser traduïda al català. Alcalde explicava en l’entrevista de la Revista de Girona que “Lilit era la rival d’Eva, l’enamorada d’Adam. Lilit va rebutjar Adam”, i recalcava que ella als homes els ha estimat molt, però hi afegia: “Realment no hi he tingut l’empatia, la tendresa, l’afecte i la dolçor que he tingut amb les dones.” L’historiador Josep Clara, que signa el postfaci, creu que la trajectòria d’Alcalde connecta perfectament amb l’ideari d’Albert Camus, que sostenia que per definició l’escriptor no es pot posar al servei dels qui fan la història sinó al servei dels qui la pateixen. “Un lema i un repte prou ambiciós, una ruta poc planera, per la qual ella ha procurat transitar amb honestedat i dignitat”, assegura Clara.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.