Opinió

Tal dia com avui del 1980

JOSEP MARIA ESPINÀS

La ‘mañosa’ cooficialitat

En el mani­festPer l’ofi­ci­a­li­tat de la llen­gua cata­lana al País Valencià” (reproduït a Per la llen­gua, de Car­les-Jordi Guar­di­ola), lle­gim el següent:

“El reco­nei­xe­ment for­mal de la coi­gual­tat lingüística ha esde­vin­gut el recurs habi­tual de l’impe­ri­a­lisme lingüístic arreu del món. El “bilingüisme” anglès-gaèlic a l’Estat naci­o­nal d’Irlanda ha conduït a la defi­ni­tiva mino­rit­zació del seu idi­oma naci­o­nal. El destí del francès com una de les llengües ofi­ci­als de la Lui­si­ana és un altre exem­ple d’assi­mi­lació cul­tu­ral per la via del bilingüisme for­mal.

“El bilingüisme” anglès-cas­tellà a Puerto Rico i el fet que el cas­tellà hi haja esde­vin­gut la “llen­gua ver­na­cla” par­len de les con­di­ci­ons del colo­ni­a­lisme cul­tu­ral a què aquell país és sotmès. És també sig­ni­fi­ca­tiu el que ha pas­sat amb el cas­tellà a Califòrnia, on peo­ners ian­quis van anar infil­trant-se en una enorme zona al nord de Mèxic que per­ta­nyia total­ment a aquell país. El 1848 aque­lla zona fou ocu­pada mili­tar­ment i Mèxic va haver de cedir-la.”

…“La població de Califòrnia era ales­ho­res mig cas­te­lla­no­par­lant, mig ian­qui. Repre­sen­tants de les dues comu­ni­tats es van reu­nir el 1849 per fer una Cons­ti­tució que trans­formés Califòrnia imme­di­a­ta­ment en Estat, i el text defi­ni­tiu va ésser pro­mul­gat simultània­ment en els dos idi­o­mes; i de fet esta­blia que, en el futur, totes les lleis de l’Estat serien pro­mul­ga­des en anglès i en cas­tellà. Ho rati­ficà el legis­la­tiu dels Estats Units el 1850.”

“A par­tir d’ales­ho­res, la coo­fi­ci­a­li­tat del cas­tellà a Califòrnia no ha estat mai abo­lida. Sim­ple­ment ha estat esca­mo­te­jada i «obli­dada», de manera que avui, tot i que es manté teòrica­ment en vigor, és lle­tra morta, i qual­se­vol intent d’invo­car-la con­tra el fet con­su­mat és inútil. L’anglès és, de fet, l’únic idi­oma ofi­cial a Califòrnia, exac­ta­ment igual que a la resta dels Estats Units.”

“La coo­fi­ci­a­li­tat no pot ésser, doncs, rei­vin­di­cació democràtica quan, en con­di­ci­ons de desi­gual­tat política i cul­tu­ral, acaba essent impo­sada pels matei­xos dete­ni­dors del poder.”

Per això m’inqui­e­ten els qui, fins i tot amb abso­luta bona fe, invo­quen la coo­fi­ci­a­li­tat “cons­ti­tu­ci­o­nal” quan hi ha un cas con­cret de tensió idiomàtica a Cata­lu­nya que es podria resol­dre amb bona volun­tat per­so­nal si no hi hagués –com sol obli­dar-se– un marc molt més gene­ral de situ­ació con­flic­tiva en el qual el català està en situ­ació d’infe­ri­o­ri­tat. Som vícti­mes, encara, de les ins­truc­ci­ons que donà Felip V “pre­vi­ni­endo se pro­cure mañosa­mente ir intro­du­ci­endo la len­gua cas­te­llana en aque­llos pue­blos”, i reco­ma­nant “el mayor cui­dado en intro­du­cirla con las pro­vi­den­cias más tem­pla­das y disi­mu­la­das para que se con­siga el efecto sin que se note el cuy­dado”.

La consciència d’aquesta mali­ci­osa ope­ració és el que ha de dur els cas­te­lla­no­par­lants introduïts en política a com­pren­dre que els cor­res­pon la res­pon­sa­bi­li­tat i el mèrit d’encar­nar, exer­cint en català, la més eficaç i exem­plar punta de llança de la recons­ti­tució naci­o­nal; seria trist usar un dret “cons­tituït” con­tra el deure de “recons­ti­tuir”. No em falta fe, perquè conec la lluita lúcida i poc agraïda, encara, amb res­sonància pública, que menen molts immi­grats popu­lars –no “ocu­pants”– a bar­ris i fàbri­ques, men­tre el bat­lle bar­ce­loní saluda en cas­tellà un cap d’estat estran­ger que l’ha anat a visi­tar.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia