Opinió

Som 10 milions

Deserts en alta mar

Les balenes han començat a marxar de la costa del Garraf. No tenen menjar per falta de pluja

Fruit de la sequera dels últims tres anys, els con­reus, els bos­cos i els rius han patit can­vis dràstics que ens posen davant d’un nou para­digma climàtic i pai­satgístic. Des de la ciu­tat pot sem­blar que, amb la recu­pe­ració de l’aigua als embas­sa­ments, amb les plu­ges dels últims mesos, està tot arre­glat. Però el cert és que la crisi tot just acaba de començar.

L’escena de seque­res dràsti­ques segui­des de plu­ges tor­ren­ci­als o tem­po­rals vio­lents és la imatge que els experts dibui­xen per a un futur incert des del punt de vista climàtic. Cada vegada més seque­res; cada vegada més plu­ges vio­len­tes; cada vegada més erosió. Les seque­res, l’erosió del sòl i la deser­ti­fi­cació dels camps de cul­tiu són algu­nes imat­ges que, any rere any, gua­nyen pes com a esce­na­ris de futur més imme­diat. S’albi­ren les migra­ci­ons moti­va­des per cau­ses climàtiques a la conca del Medi­ter­rani, que és una de les zones on l’incre­ment de les tem­pe­ra­tu­res s’acce­lera molt més ràpid del que els experts havien pre­vist en el pas­sat i per sobre de la mit­jana de la resta del pla­neta. La sequera també arriba al mar i comença a notar-se. Els pes­ca­dors del Gar­raf i el Penedès ja fa anys que asse­gu­ren que el per­fil de cap­tu­res està can­vi­ant i que el futur de la pesca està en qüestió a les cos­tes de Cata­lu­nya a causa de l’escal­fa­ment glo­bal. Els pes­ca­dors diuen que ja no hi ha relleu i que el sec­tor està en crisi.

I el cert és que, al mar, no només està en crisi la pesca. Aquest any s’han començat a fer evi­dents les pri­me­res migra­ci­ons. Les bale­nes que vivien a les cos­tes del Gar­raf i el Penedès han començat a mar­xar cap al sud. I se n’han vist més a la zona de Dénia. Els micro­or­ga­nis­mes dels quals s’ali­men­ten aquests ani­mals han des­a­pa­re­gut de la costa cata­lana a causa de la falta d’aigua de pluja i mar­xen cap al sud bus­cant men­jar. La sequera no només afecta la terra, també afecta el mar.

De més de 140 bale­nes vis­tes fa tres anys s’ha pas­sat a vuit albi­ra­ments enguany. La notícia pot sem­blar anecdòtica, però no ho és. Com més con­ta­mi­nació s’acu­muli al mar més difícil serà sobre­viure al canvi climàtic i, en aquest moment, les bale­nes són un dels ani­mals que més con­tri­bu­ei­xen a la depu­ració de les aigües de la costa. Si fins ara els xocs de les bale­nes amb les embar­ca­ci­ons recre­a­ti­ves s’havien con­ver­tit en un pro­blema a resol­dre per inten­tar sal­var l’espècie de la seva prin­ci­pal amenaça, ara la falta de men­jar sem­bla fer irre­ver­si­ble allò que volíem evi­tar.

La marxa d’aquests ceta­cis de la costa també fa per­dre un dels atrac­tius turístics de per­so­nes que se suma­ven a una oferta de turisme res­pectuós que feia una tasca impor­tant en la pro­moció d’ acci­ons en bene­fici del medi ambi­ent i l’entorn.

La sequera ha arri­bat al mar. Tenim les pri­me­res migra­ci­ons mari­nes perquè comença el procés de deser­ti­fi­cació per con­ta­mi­nació. Sor­gei­xen deserts en alta mar.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.