Lletra petita
Feijóo, l’extremista
“El líder del PP rebutja extremismes d’esquerres però està encantat d’anar de bracet amb l’extrema dreta
El que no ha aconseguit la censura ideològica, la violència de gènere, el lingüicidi del català, el blanqueig de la dictadura franquista o la serra mecànica de Javier Milei, ho han aconseguit els menes, provocant una esquerda en l’aliança del PP de Feijóo amb Vox. Ja es veurà com de profunda és aquesta esquerda, quines conseqüències reals tindrà a les desenes de governs municipals i autonòmics que comparteixen i com afectarà –si ho fa– el full de ruta conjunt per arribar a La Moncloa. És difícil escatir si Feijóo i els seus han decidit que el PP no pot seguir deixant-se arrossegar pels plantejaments ultres del partit d’Abascal o si això només és un cop de volant per marcar diferències abans de reprendre el rumb. Ja sabem que el PP és capaç de defensar l’estat de dret, la democràcia i la Constitució els dies parells i els senars destrossar-los tots tres, enviant centenars de policies a espiar i buscar draps bruts d’una seixantena de diputats electes d’un altre partit (Podemos) sense delicte ni ordre judicial. Les coses sovint no són el que semblen, normalment són molt pitjors. I aquí passa el mateix. Dilluns passat el mateix Feijóo, que no havia dit ni fava de l’amenaçadora victòria de la ultradreta en la primera volta de les eleccions franceses o de la necessitat de mobilitzar el vot moderat o centrista per impedir el seu accés al govern de França, va aparèixer finalment després del triomf del Front Popular per demanar un acord sense extremistes. Diu la saviesa popular que abans s’atrapa un mentider que un coix. Jo no seria tan optimista, però de vegades passa. I Feijóo porta tants mesos encantat de la vida de compartir governs i majories amb l’extrema dreta i sense fer el mínim moviment per trencar-ne cap, ni quan el president del Parlament de les Illes va tenir un comportament impròpiament violent amb una vicepresidenta de la cambra, que al final només queden dues conclusions possibles. Una és que menteix quan demana apartar els extremismes. I l’altra és que està tan a prop de Vox que no els veu pas extremistes.
