Clooney ‘versus’ Trump

Doncs a mi em sembla que Joe Biden ha confós expressament Zelenski amb Putin i Kamala Harris amb Trump per pura estratègia electoral: després de dues pífies tan colossals ja res pot anar a pitjor en la inquietant campanya del menys dolent dels candidats a presidir els Estats Units. Quina seria la relliscada definitiva, el ridícul màxim, el lapsus insuperable?, sembla que s’hagin plantejat els assessors de l’ancià demòcrata. I és així com li han posat la galleda sota els peus per tal que els seus detractors ja no puguin esperar-ne de més grosses. Fins i tot George Clooney, l’actor que en el passat ja va deixar-se estimar per encapçalar el cartell demòcrata, ha mostrat públicament els seus dubtes sobre la conveniència d’un recanvi que, és clar, podria representar ell. No es pot negar que al país dels devoradors d’hamburgueses tenen un sentit de l’espectacle inimitable: un torcebraç Glooney-Trump sí que representaria una bona remuntada, si més no d’espectadors del proper debat. Entre els temors que genera la recurrent descarregada de piles mental que protagonitza Biden hi ha el seu accés al botó nuclear. En realitat, si mai un president obre la maleta que sempre l’acompanya i polsa el fotut botó, no voldrà pas dir que tot seguit s’enlairi automàticament la nuvolada del bolet nuclear damunt un objectiu enemic. Voldrà dir que s’encendrà un llum vermell en una sala custodiada les vint-i-quatre hores per un militar d’alta graduació i que, després de garantir l’autenticitat de l’ordre executiva, la traslladarà a una sala del costat on un nucli reduït de generals la tornarà a revisar per finalment elevar-la a la màxima autoritat de l’estat major. Són aquests els que tenen el veritable poder del botó nuclear. Per això tant li fa si finalment mana Biden, Trump o Clooney, els titellaires tindran sempre l’última paraula. Ja ho advertia Dwight Eisenhower el gener del 1961 en el seu discurs de comiat a la nació: “Hem creat una indústria permanent d’armament a gran escala però hem d’estar atents davant qualsevol ingerència del complex militar industrial, mai hem de permetre que el pes d’aquest conjunt posi en perill les nostres llibertats i la nostra democràcia.” Els titellaires no li van fer gaire cas: al darrere va venir la guerra del Vietnam.