El reflex de les piscines

L’estiu. Alguns ens que­dem a lloc. D’altres apro­fi­ta­ran els ves­pres. D’altres es retro­ba­ran amb la família, alguns a molts quilòmetres de casa. N’hi ha que hau­rem de con­ti­nuar tre­ba­llant... En fi, la desi­gual­tat social es pot obser­var de mil mane­res, també en el que es coneix com a “període de vacan­ces”. Hi ha una visió peri­llosa que cor­re­la­ci­ona de la manera més bèstia la desi­gual­tat social, les cre­en­ces, tra­di­ci­ons i cul­tu­res inte­gra­des amb la diver­si­tat humana per part de nous per­fils de per­so­nat­ges a les xar­xes soci­als. Amb molts o pocs segui­dors o con­ne­xi­ons. Això ja no importa gaire, atès que qual­se­vol que tin­gui un dis­po­si­tiu amb accés a inter­net i no tin­gui res millor a fer aquest estiu, pot entrar en el joc cul­tu­ral, per dir-ho d’alguna manera, xenòfob. Tenen el suport dels que neces­si­ten rea­fir­mar les cre­en­ces del mateix tipus. En comp­tes de repen­sar la nos­tra relació amb la diver­si­tat, atemp­ten con­tra els valors més essen­ci­als per a la con­vivència. Si ens hi fixem, s’ha con­ver­tit en un feno­men en què aquests per­fils forçosa­ment cer­quen exem­ples que puguin encai­xar en els dis­cur­sos racis­tes d’algu­nes figu­res polítiques. Aquest estiu alguns deci­di­rem anar a la pis­cina, sols o acom­pa­nyats. I ves­ti­rem mudes que ens cobrei­xin les parts més ínti­mes del cos. Aquesta cober­tura pot anar des del que es coneix com a “biquini” fins al que es coneix com a “bur­quini”. Els esti­lis­tes en sabran més. Cada vegada són més els que uti­lit­zen les xar­xes soci­als, sobre­tot Face­book i X, per rela­tar vivències en relació amb la diver­si­tat humana que cons­ti­tu­ei­xen les ciu­tats giro­ni­nes d’acord amb cre­en­ces xenòfobes i racis­tes. La majo­ria són per­fils en l’ano­ni­mat o amb noms des­xi­fra­bles amb el codi d’odi, que ve a ser el mateix. Maqui­nen com­pa­ra­ci­ons absur­des i argu­ments sen­sa­ci­o­na­lis­tes. Fins i tot recor­ren a la ciència, un intent de racisme científic, encara ope­ra­tiu. Una bar­rera clara per a l’entre­na­ment del pen­sa­ment crític i la cohesió social. Qui­nes són les parts ínti­mes del teu cos? No hi ha una única res­posta i, per tant, cadascú hi pot refle­xi­o­nar. El cert és que aquesta pre­gunta té una extensió més enllà de les mudes de bany. Deci­dir com volem con­viure a les pis­ci­nes també reflec­teix com volem viure a les nos­tres ciu­tats.