Desinformació i globalització

En un dels moments històrics en què disposem de més informació que mai, es parla de l’era de la desinformació. Des del punt de vista de l’antiracisme, és essencial preguntar-nos de quina desinformació parlem, així com en tots els fronts oberts de lluita contra les desigualtats socials. A la vegada que es cuina això últim i es generen una multitud d’espais de sensibilització, també veiem un circuit reaccionari, cínic i pervers des de les arques més profundes del poder hegemònic blanc. Ja no només parlem d’elaborar propostes pedagògiques i forjar el coratge col·lectiu des de l’activisme, sinó que parlem de la lluita contra un discurs que pràcticament defensa sistemàticament el racisme: la violència sense escrúpols contra les persones no blanques.

Ens trobem en l’era del bombardeig de missatge neocolonial transmès als mitjans de comunicació i a les xarxes socials amb un discurs que té com a idea central que l’enemic és la diversitat: els no blancs, els de fora, els que no són nosaltres. La veritat és que aquest discurs ha estat traspassant fronteres territorials i de classe social des de fa molt de temps. El poder fa que l’oprimit oprimeixi.

Quan comença la globalització? D’ençà que els europeus penetren en terres americanes, asiàtiques i africanes? I el neonazisme encobert s’atreveix a venir amb lliçons al Sud Global. El globalisme, en diuen. L’antiracisme neix des de la reivindicació més profunda dels efectes de l’opressió a les persones no blanques. D’una violència transformada que, avui, apareix de les formes més perverses en tots els àmbits de la vida pública i privada. La història és més present que mai. Si destinem els esforços a modificar-la o a amagar-la més que a entendre’n els impactes, no hi ha possibilitat de transformació social!

La globalització és un fet. No d’ara. Provocada per molts factors, el més important, el domini blanc occidental, capaç d’assenyalar els no blancs, la història ens ho evidencia, i no s’ha deixat de fer. El fet és que també cal acceptar que, dels privilegis d’aquest club, en gaudeix una minoria que sosté aquest mur, però que també es resisteix, fins i tot s’encarrega d’aturar qualsevol canvi o millora que no sigui per mantenir el racisme. El desvergonyiment en la seva màxima expressió.

L’antiracisme s’està treballant en dues potes principalment. Totes dues, amb un propòsit clau: la recuperació i producció de saber perquè les persones no blanques decideixin ser lliures de qualsevol forma d’opressió i violència que provingui de qualsevol forma de dominació política, social, cultural i econòmica. La primera treballa la consciència de l’impacte que ha causat i causa la construcció social de la raça en tots els àmbits públics i privats de les persones no blanques, a través de tots els canals pedagògics possibles, des de conferències, jornades i també als mitjans de comunicació i les xarxes socials. L’antiracisme també és un moviment orientat a la pràctica: la denúncia formal i informal de la violència de què poden ser objecte les persones no blanques es pot donar des de la mateixa institució que ha d’assegurar el teu benestar a qui decideix qui i com has de ser i què has de pensar i fer. Destructiu, però per a tota una societat. En una societat que no es qüestiona el pensament racial, la deshumanització, el menyspreu, la interiorització i la infantilització contra les persones no blanques es converteix en la norma.

L’educació en l’antiracisme en tots els sectors de la vida pública i privada, és un element clau per a la qualitat de vida i la cohesió social en un món globalitzat. Aprofitant aquest petit curs d’antiracisme, desinformació i globalització, podem fer-nos algunes preguntes bàsiques: quina percepció tens de les persones no blanques? Què creus que ha influït en aquesta percepció? Amb quin poder construeixes aquesta percepció? Aquests mateixos arguments poden justificar les discriminacions de què pots arribar a ser objecte tu? El racisme també serveix per justificar qualsevol altra forma d’opressió. Ningú vol ser en l’eix de vulnerabilitat: hi ha patiment. L’eix dels privilegis trepitja i afoga.

I ara, des de quins eixos processem la informació? La desinformació ha estat entre nosaltres i ha penetrat en la nostra manera de pensar, veure i tractar el no blanc/a o no occidental, o allò que hem construït com a tal. La racialització no és un dels eixos d’opressió, deixeu-me dir-vos que: ÉS L’EIX.