Desobediència d'autoritat

D'entre els catalans perplexos, n'hi ha un de més perplex: l'alcalde de Montblanc, citat al jutjat per desobediència a l'autoritat. Tractant-se d'un alcalde i tenint en compte que la suposada falta es va cometre al municipi que governa, a quin coi d'autoritat va desobeir tan greument com per dur-lo a jutjar? Fàcil: l'agreujat és un guàrdia civil.

Els alcaldes del Camp de Tarragona fa anys que es queixen de la poca implicació de les forces i cossos de seguretat de l'Estat a la zona: com que van de retirada perquè veuen venir els Mossos, el ministeri d'Interior hi envia agents de pas que no es molesten a conèixer el territori... ni els alcaldes. Per això són capaços de portar la màxima autoritat local a la caserna per obligar-la a identificar-se i, després, denunciar-la per desobediència a l'autoritat en un bucle delirant.

Els policies obliden sovint que només són agents de l'autoritat i no l'autoritat en ella mateixa, que se suposa que recau sobre càrrecs electes per delegació temporal de la sobirania del poble. Això és el que diu el conte de fades, i no se l'empassen ni els guàrdies civils ni ningú, començant pel director de la funció i l'autor del text. Però passa que normalment les víctimes de la perversió del sistema són membres rasos del poble (sobirà), figurants de l'espectacle. Només de tant en tant toca a un dels actors principals, i aleshores es veu, il·luminada de sobte, la injustícia.