Desobediència d'autoritat

D'entre els cata­lans per­ple­xos, n'hi ha un de més per­plex: l'alcalde de Mont­blanc, citat al jut­jat per deso­bediència a l'auto­ri­tat. Trac­tant-se d'un alcalde i tenint en compte que la supo­sada falta es va come­tre al muni­cipi que governa, a quin coi d'auto­ri­tat va deso­beir tan greu­ment com per dur-lo a jut­jar? Fàcil: l'agreu­jat és un guàrdia civil.

Els alcal­des del Camp de Tar­ra­gona fa anys que es quei­xen de la poca impli­cació de les for­ces i cos­sos de segu­re­tat de l'Estat a la zona: com que van de reti­rada perquè veuen venir els Mos­sos, el minis­teri d'Inte­rior hi envia agents de pas que no es moles­ten a conèixer el ter­ri­tori... ni els alcal­des. Per això són capaços de por­tar la màxima auto­ri­tat local a la caserna per obli­gar-la a iden­ti­fi­car-se i, després, denun­ciar-la per deso­bediència a l'auto­ri­tat en un bucle deli­rant.

Els poli­cies obli­den sovint que només són agents de l'auto­ri­tat i no l'auto­ri­tat en ella mateixa, que se suposa que recau sobre càrrecs elec­tes per dele­gació tem­po­ral de la sobi­ra­nia del poble. Això és el que diu el conte de fades, i no se l'empas­sen ni els guàrdies civils ni ningú, començant pel direc­tor de la funció i l'autor del text. Però passa que nor­mal­ment les vícti­mes de la per­versió del sis­tema són mem­bres rasos del poble (sobirà), figu­rants de l'espec­ta­cle. Només de tant en tant toca a un dels actors prin­ci­pals, i ales­ho­res es veu, il·lumi­nada de sobte, la injustícia.