Tribuna
Escoltar, analitzar i decidir en educació
La desorientació que sembla que s’ha instal·lat actualment en l’àmbit de l’educació a casa nostra, i potser també arreu, assenyala l’esgotament dels models educatius dominants en societats que ja no són el que eren ni ho tornaran a ser. Si l’educació ha de procurar la preparació adequada perquè els nostres futurs ciutadans puguin comandar eficaçment les seves vides en els nous escenaris socials, ens cal una visió prospectiva, analítica i alhora multidimensional. Ens trobem envaïts per discursos que destaquen aspectes crítics de la nostra educació actual; n’hi ha que proposen com a solució escenaris nostàlgics del passat, tan esbiaixats com de nul·la replicació actual, i d’altres projecten pràctiques tan ideals com mancades de fonamentació en la recerca pedagògica.
Dins d’aquest bucle de discursos contraposats, que tenen en comú una falta d’anàlisi global i contextual de la complexa i diversa realitat educativa, es fa difícil trobar la serenor i el rigor necessaris per proposar accions que, per una banda, ataquin els problemes de base de les mancances del sistema (que són ben evidents) i, per l’altra, es puguin projectar més enllà de la situació actual, tot confegint ja les característiques que haurien de constituir l’educació adequada per a les futures societats. Quan s’insisteix en la importància de la prospectiva, en tots els camps i també en l’educatiu, es posa èmfasi en el fet que sense preveure mínimament com serà el futur immediat i mediat, s’estan condemnant les polítiques educatives a actuar a les palpentes, improvisant receptes poc meditades i amb escassa o nul·la fonamentació avalada per la recerca educativa i per l’anàlisi acurada de les dades completes del sistema. I sense anàlisi de dades i obviant la recerca educativa, només podem reproduir receptes del passat acríticament i descontextualitzades, per tant inoperants, o bé projectar fórmules hipotètiques que, sense analitzar com seran els escenaris futurs, tenen escasses o nul·les probabilitats d’èxit.
Resulta del tot imprescindible posar en marxa l’agència catalana de prospectiva i anàlisi educativa, que amb les dades de l’avaluació del sistema (en totes les seves variables i no només dels resultats d’aprenentatge) pugui descriure el mapa real de l’estat de l’educació a Catalunya. Un mapa global, no només del sistema educatiu formal o obligatori, atès que l’educació obliga tota la societat i al llarg de la vida. I a partir de l’anàlisi de les dades del sistema i del compendi dels resultats de la investigació educativa (grups de recerca universitaris, informes internacionals, anàlisis i resultats del mateix departament, etc.), es complementi també amb els estudis prospectius dels escenaris i necessitats futures de la nostra societat, juntament amb altres estudis de societats similars a la nostra i amb els quals s’hagi col·laborat per a una diagnosi compartida.
Una agència com la que estem proposant no hauria de ser només una plataforma per a la recollida de dades ni per compendiar només multitud d’informes actuals o prospectius. Les dades per si mateixes no ens aporten els matisos, les escletxes, els anhels, les frustracions o les projeccions dels actors educatius, sense els quals no és possible entendre el món educatiu, ni l’actual ni el de l’esdevenidor (per exemple, l’actual situació de la llengua catalana a l’escola). Per això, la tasca més important de l’agència hauria de ser l’escolta. És a dir, la predisposició a escoltar de manera rigorosa i a fons tots els protagonistes del sistema educatiu: docents, alumnes, famílies, personal no docent, educadors no formals, professionals que intervenen en el sistema, serveis educatius, administradors, inspectors, sindicats, col·legis professionals, facultats d’educació, grups de recerca, etc. Primer caldrà escoltar, escoltar i escoltar. Després, analitzar i contextualitzar, encreuar totes les dades i analitzar-les, completar-les amb els estudis prospectius de molts àmbits, no només de l’educatiu, també de tipus social, econòmic, geoestratègic, etc. I finalment caldrà decidir, és a dir, fer propostes d’acció i monitorar-les científicament en el seu desenvolupament a partir de les evidències que es vagin obtenint. Els canvis i les accions proposades sempre han de perseguir la solució de problemes i disfuncions, i no pas crear-ne de nous. Deixem-nos de propostes parcials i interessades. Avancem-nos als canvis construint des d’ara l’escola i l’educació del futur.