Rescabalar la memòria
Més enllà d’una facultat neuronal, la memòria ha esdevingut un exercici indispensable per restituir fets i successos del nostre passat que moltes vegades són ignorats o menystinguts per la història oficial. Malgrat la importància del concepte és irrefutable i rescabalar la memòria és una acció providencial per valorar un passat que ens ha d’ajudar a entendre el nostre present, no es pot negar que al mateix temps genera controvèrsia davant l’hegemonia del pensament únic i posa en alerta alguns paranys que no convindria obviar.
Són reflexions que tot d’una em volten pel cap, mentre admiro les magnífiques fotos d’Emili Casas que s’exhibeixen al carrer del Teatre Vell de la Bisbal d’Empordà i rellegeixo l’article que, en aquest mateix diari, va escriure Gemma Busquets Ros el 4 de juliol a l’entorn d’un espai centenari de la capital del Baix Empordà com Ca la Pilar Dumingu. Així com les reveladores fotografies documenten una època, un paisatge, uns rostres de fa gairebé un segle des d’una mirada molt particular, l’article ens remet a la confrontació entre els records de lamateixa Pilar Sabater i els investigadors i historiadors de torn com podrien ser Jordi Gaitx o el malaurat Jordi Frigola. Tant en la transmissió d’aquests records personals com en el fruit d’aquests estudis, tots ells valuosos dins el registre de la memòria, és on detecto el perill de convertir aquests testimonis i valoracions en una veritat absoluta i definitiva. No crec ni tan sols que això s’estableixi des d’una voluntat interessada ni intencionada –moltes vegades som víctimes d’una realitat que creiem única–, però això no els eximeix de fer prevaldre un relat on només es té en compte una part de les peces que estan en joc dins el tauler –i que casualment són de la mateixa extracció social i econòmica–. Per tot plegat no puc amagar certa impaciència davant la notícia que a finals d’aquest setembre veurà la llum un nou llibre i un documental on, per primer cop, el rescabalament d’aquesta memòria col·lectiva, diversa i plural permetrà entendre un present en la mesura que se’ns mostrarà un passat que fins ara s’havia esquarterat. M’estalviaré, però, qualsevol indici de spoiler. Només avançar-vos que abraça la dècada de 1931 a 1941 (II República i Guerra Civil) i que sota el títol Llibertat truncada el signen a quatre mans l’activista Pitu Pla i el llicenciat Ignasi Corney.
