Governants inútils o governants corruptes?

Potser m’equivoco, però diria que es parla poc d’un tema força estrany, que afecta moltíssima gent i que no sembla preocupar gaire els polítics i les administracions que haurien de vetllar per la bona marxa dels administrats. Es tracta d’un fenomen, per dir-ho d’alguna manera suau i educada, que es repeteix amb massa freqüència. Em consta que és pràctica habitual de la companyia Endesa i de les seves comercialitzadores i no tinc clar si també passa a l’ombra d’altres empreses del sector. De cop i volta els clients (o potser, tal com es deia al concurs Un, dos, tres, ja se n’hauria de dir patidors a casa), gent que ha aguantat amb un estoïcisme a tota prova les pujades constants i salvatges de l’energia, la complexitat dels càlculs i les excuses que justifiquen l’obtenció de beneficis milionaris carregats a les seves espatlles i ha pagat puntualment cada mes les xifres astronòmiques que els corresponen, deixen de rebre factures pel seu consum. Quan passen dos mesos sense factura i es protesta, la resposta de l’operador, preparat per no permetre anar més enllà d’una rèplica memoritzada, és que hi ha un problema informàtic que impedeix la facturació i que se solucionarà en breu. Al cap d’uns mesos més sense factures, el client insisteix, rep la mateixa resposta i sorgeix la primera i inevitable pregunta: una empresa d’aquesta magnitud pot tenir un problema que afecti la facturació durant mesos i no solucionar-lo al moment?

El client que, malgrat tot, vol pagar, persevera i li diuen que no s’amoïni que, en el pitjor dels casos, Endesa li farà el gran favor de permetre-li el pagament fraccionat (per un problema totalment aliè al client, no ho oblidem) i que si passa més d’un any de la primera factura no enviada no li caldrà abonar-la.

I ves per on, curiosament quan falten molt pocs dies per al venciment del deute més antic, el problema informàtic se soluciona per art de màgia i arriben quatre o cinc factures seguides, que després s’aturen de nou quan, pel que es veu, torna de nou l’avaria digital, una avaria digital que el client, si es pren la molèstia de consultar a internet, veurà que també afecta molta altra gent en dates i períodes diferents. Curiosa avaria a mida.

Anant a la part pràctica de l’assumpte, ja sabem tots que desxifrar amb claredat una factura de consum elèctric, hores vall, hores pont, descomptes, impostos, taxes, fixos, variables, és una tasca titànica reservada a enginyers aeroespacials de matrícula que tinguin molt temps lliure, així que és fàcil imaginar que quan la resposta de la companyia és que, per tal de compensar les molèsties, permeten que es pagui el deute (un deute que, seguim sense oblidar-ho, s’ha generat per culpa seva i no del client) de manera fraccionada, amb un descompte que sembla que realment sigui el que ja feia el govern amb els canvis de l’IVA i, a més, agrupen les factures amb un import semblant a totes, sense tots els consums ni totes les lectures, resulta del tot impossible establir cap patró que permeti valorar, encara que sigui de manera aproximada, si li cobren de més.

I si per aquelles coses es decideix que hauria de ser l’administració qui hauria d’intervenir (partint de la base que la voluntat és pagar però sense que t’estafin), aquesta es limita a traslladar la seva queixa a la companyia i a comunicar-li la mateixa resposta que ja ha rebut. I en cas que es vulgui anar a una instància superior, demanen que sigui el client l’encarregat de de mostrar que li han cobrat de més.

Si aquesta pràctica es fa de manera simultània a centenars de milers de persones i en cada factura s’aconsegueix incrementar la factura real en –posem per cas i tirant baix– 5 euros, cosa que a la pràctica resulta indemostrable i gens sospitosa, “l’avaria informàtica” multiplicada pels milers d’afectats acaba sent d’una rendibilitat espectacular i, qui sap, potser podria ser (presumptament com diuen a tribunals) una estafa més gran que el campanar de Reus. I aquest punt ens porta a l’últim esglaó de la cadena, als governs que tenen competències i responsabilitats en l’adjudicació de concessions en matèria d’energia. I si busquem els motius que poden avalar que aquesta estranya situació perduri durant tant temps sense cap intervenció directa, crec que només n’hi pot haver dos: el primer, que sabent que passa tot això no actuïn immediatament d’ofici i, per tant es mostren inútils, incompetents i negligents, o el segon, que les companyies facin anar sobres, portes giratòries, consells d’administració i altres meravelles de la “política al servei del poble” i aleshores són uns delinqüents i uns corruptes. I la pregunta final, veient que no hi ha ni solució ni intervenció: què és millor tenir governants inútils o governants corruptes?