Xarxa i vida

Des de la fines­tra de casa observo per­so­nes que no conec. Els seus cos­sos es cre­uen com si dugues­sin el seu destí lli­gat a les saba­tes. Com trens que tra­ves­sen esta­ci­ons com estels fugaços, els cos­sos es cre­uen en un tan­car i obrir d’ulls, van i venen, s’atu­ren i s’impul­sen sense tocar-se, com peces huma­nes que defu­gen el con­tagi de la paraula i dels vin­cles. La velo­ci­tat de viure sense con­nec­tar amb la tra­jectòria dels altres, sense res­so­nar amb la seva història íntima, defi­neix el ritme indi­vi­du­a­lista de la vida post­mo­derna. Tan sols els infor­tu­nis o els acci­dents que irrom­pen en la nos­tra tra­jectòria pos­se­ei­xen la força per cap­gi­rar la distància que ens posem els uns als altres, distància física i emo­ci­o­nal, també política i moral, que es per­cep des de qual­se­vol fines­tra.

Tant és així que només allò que suc­ce­eix sense avi­sar, allò que d’alguna manera és acci­den­tal, té la capa­ci­tat de recon­duir la direcció autoim­po­sada de la nos­tra vida íntima, dels nos­tres secrets i dels nos­tres males­tars més pro­funds. Més enllà de la distància i de l’indi­vi­du­a­lisme exis­teix una xarxa, una vida col·lec­tiva, des d’on com­par­tir la vida. Una xarxa i mol­tes, de tota mena, que poden aju­dar-nos a sen­tir i a viure amb més for­ta­lesa i amb una atenció com­par­tida. Lito­ral, una de les peces del dra­ma­turg Wajdi Mouawad, ens situa a dins d’una trama emo­ci­o­nal d’alta inten­si­tat que neces­sita enxar­xar-se amb altres veus per des­co­brir nous espais que obrin la porta a l’espe­rança i a la vida com­par­tida. És en la iden­ti­fi­cació amb els altres, sobre­tot en totes la històries que ema­nen de la nos­tra vida íntima, on ens podem reconèixer de nou i cui­dar-nos.

Al lito­ral del Baix Camp hi ger­mina el pro­jecte de Som Heura (@som­heura), una asso­ci­ació sense ànim de lucre que neix per actu­a­lit­zar l’ima­gi­nari esta­blert sobre el càncer i faci­li­tar que se’n pugui par­lar ober­ta­ment, dig­ni­fi­cant la vivència i la paraula de totes les per­so­nes que veuen la seva vida com­mo­guda pel càncer. Som Heura, doncs, per escurçar la distància entre les per­so­nes. Som Heura per tei­xir vin­cles entre els cos­sos. Som Heura per rede­fi­nir la nos­tra vida íntima davant del càncer. Som Heura per trans­for­mar les cures i la manera d’acom­pa­nyar-nos.

La pre­sen­tació de Som Heura tindrà lloc a Reus aquest dijous, 19 de setem­bre, a les 19.30 h, al Cen­tre Cul­tu­ral del Cas­tell del Cam­brer. L’espai és obert a tot­hom que se senti inter­pel·lat per la vida, com els per­so­nat­ges de Mouawad..., i que vul­guin dei­xar-se tocar per una planta enfi­la­dissa infi­nita.