Vint anys i un dia

L’11 de febrer del 2011, Pere Regull, en aquell moment alcalde de Vila­franca, es com­pro­me­tia a redac­tar un pro­to­col de paga­ment del deute que l’Ajun­ta­ment tenia amb Adif (24,5 mili­ons d’euros), fruit dels acords del 2004 i les obres de cobri­ment de la via que l’empresa pública havia exe­cu­tat a la capi­tal de l’Alt Penedès. Aquest com­promís va sor­gir d’una reunió que va fer amb els res­pon­sa­bles d’Adif de l’època per anun­ciar-los la volun­tat de l’Ajun­ta­ment d’ini­ciar un con­tenciós admi­nis­tra­tiu con­tra ells per incom­pli­ment dels com­pro­mi­sos adqui­rits, tal com havia acor­dat el ple muni­ci­pal. El bon ambi­ent de la reunió, però, va pro­vo­car un ines­pe­rat plot twist, on el pro­to­col era la demos­tració de la bona volun­tat de l’Ajun­ta­ment davant el com­promís d’Adif de fer sub­terrània la via de Vila­franca des de l’estació fins al pont de Moja. Aquesta era una demanda històrica dels veïns d’aquesta part de la ciu­tat, que es quei­xa­ven del soroll dels trens, sobre­tot a la nit. La situ­ació es va anar agreu­jant a mesura que aquest tram va començar a incor­po­rar trens de mer­ca­de­ries i va arri­bar a con­ver­tir el que havia de ser un pro­jecte en bene­fici de la ciu­ta­da­nia en una causa de pro­ble­mes de salut per a alguns veïns.

Aquesta set­mana, tretze anys després d’aque­lla reunió i amb un històric de més de vint anys de deman­des per part dels veïns, l’Ajun­ta­ment de Vila­franca ha anun­ciat la volun­tat d’Adif d’empren­dre el pro­jecte de cobri­ment de la via des de l’estació fins al pont de Moja. El famós pro­jecte, anun­ciat el 2011 i poste­ri­or­ment recu­pe­rat a les por­tes d’alguna cam­pa­nya elec­to­ral, ha revi­fat i s’ha alçat de les cen­dres per tor­nar a ocu­par un espai en l’agenda set­ting del nou govern muni­ci­pal.

En un moment deter­mi­nat de la història recent de la política muni­ci­pal de Vila­franca, Pere Regull va escom­brar Fran­cisco Romero de l’alcal­dia amb una moció de cen­sura. Regull va assu­mir l’alcal­dia amb l’anunci, entre altres, d’un canvi de rela­ci­ons amb Adif. El males­tar que havien pro­vo­cat les obres de cobri­ment de la via a la part cen­tral i la manca de res­posta per part de l’Estat a les deman­des dels veïns de la resta del tram urbà pro­vo­ca­ven una frus­tració difícil de ges­ti­o­nar des del govern muni­ci­pal. Doncs, sigui com sigui, Vila­franca ha hagut d’espe­rar, i molt.

El con­veni sig­nat l’estiu de l’any pas­sat sem­bla que comença a pren­dre forma. Això sí, Vila­franca farà renúncies. Si vint anys enrere l’Ajun­ta­ment no estava dis­po­sat a assu­mir la ins­tal·lació de pan­ta­lles acústi­ques tal com pro­po­sava l’Estat, ara l’Ajun­ta­ment està obert a inte­grar aques­tes pan­ta­lles en alguns punts con­crets a canvi de reduir les molèsties que patei­xen els veïns i gua­nyar un tram més de pla­ta­forma sobre la via per reduir l’impacte del pas del tren entre bar­ris.

El temps no passa deba­des, ajuda a situar les coses i a enten­dre que algu­nes renúncies no sem­pre són der­ro­tes.