Una bona eina

En la meva pri­mera ado­lescència, un dia em van dir: “Vols veure papa­llo­nes?” I em van dur a una gran casa pai­ral, Tor­re­lle­breta, de la Plana de Vic. El pro­pi­e­tari, el senyor Vilarrúbia, n’havia col·lec­ci­o­na­des milers, i vaig que­dar mera­ve­llat per dues coses: per la immensa diver­si­tat de for­mes i colors i pel fet que un home pogués tenir una vocació col·lec­ci­o­nista tan impres­si­o­nant.

D’ales­ho­res ençà he tin­gut d’altres opor­tu­ni­tats de com­pro­var que qual­se­vol tema és una font extra­or­dinària de sor­pre­ses quan hom hi entra a fons i que hi ha gent que amb una paciència i una tena­ci­tat admi­ra­bles han fet “cul­tura de sal­va­ment” –pagant-ho, a més– del nos­tre patri­moni arqueològic, folklòric, natu­ral, artesà, etc. Eren des­co­bri­ments, però, fets a l’atzar d’un viatge o d’una reco­ma­nació per­so­nal. I així entràvem, un dia, al Museu Vicenç Ros, de Mar­to­rell –ceràmica cata­lana–, o visitàvem el Museu del Càntir Joan Rec­to­ret, a Argen­tona.

Ara ja tenim l’eina que ens fal­tava: una Guia dels Museus de Cata­lu­nya, con­fec­ci­o­nada per Maria Josep Barri, Maria Carme Farré, Cris­tina Men­doza, Maria Teresa Ocaña i Eloïsa Sen­dra, edi­tada per la Caixa de Pen­si­ons, amb mol­tes foto­gra­fies ori­en­ta­do­res –la majo­ria d’Edu­ard Oli­ve­lla– i un excel·lent dis­seny i maque­tatge de Miquel Grau; amb més de 200 pàgines, és un útil lli­bre de but­xaca.

Comp­tant-hi els que estan en for­mació o en pro­jecte –i alguns de tan­cats– la Guia rela­ci­ona 400 museus. Aquesta xifra ens con­fi­gura com un poble “culte”, si pen­sem en la relació “museus/nom­bre d’habi­tants”. En la pràctica, però, aquesta relació –un mot que ara uti­lit­zem com a equi­va­lent de con­tacte–, exis­teix de debò? ¿No és més cert que els museus i els cata­lans, units satis­factòria­ment en l’estadística, viuen divor­ci­ats en la pràctica?

La Guia recull des dels grans museus a les peti­tes col·lec­ci­ons pri­va­des però visi­ta­bles; des dels grans temes –art romànic, geo­lo­gia, història, pin­tura, etc.– a les més ines­pe­ra­des matèries. A Cata­lu­nya tenim col·lec­ci­ons i museus agrícoles, d’armes, ter­rissa, automòbils antics, d’indu­mentària de tota mena, del blat i la page­sia, de la caça, del calçat, de car­ru­at­ges, de car­gols, de curi­o­si­tats mari­ne­res, del delicte, de física, d’ocells, de per­fums, de pom­pes fúnebres, postals, de la sal, del tea­tre, del vi… N’hi ha que són únics a l’Estat.

La publi­cació d’una guia com aquesta té, al meu enten­dre, diver­ses impli­ca­ci­ons:

1. Home­natge als cata­lans que van ini­ciar des­in­te­res­sa­da­ment una tasca col·lec­ci­o­nista, base de molts museus que avui són de pro­pi­e­tat col·lec­tiva.

2. Apro­xi­mació al públic del valuós mate­rial reco­llit.

3. Res­pon­sa­bi­lit­zació dels par­ti­cu­lars i de les enti­tats que tenen els museus a càrrec seu. Aquesta immensa riquesa ha que­dat, final­ment, públi­ca­ment docu­men­tada i “retra­tada”. Aquest lli­bre, a més d’una Guia de Museus, ha de ser una guia de la consciència museística, de manera que fem vivents i vis­cuts aquests 400 museus que ens defi­nei­xen –segons la teo­ria de la UNESCO– com a poble cul­tu­ral­ment avançat.