De visita a les Tres Xemeneies

He visitat l’espai de les Tres Xemeneies, convertit aquests dies en una de les dotze seus metropolitanes del Manifesta 15. Havia tingut el privilegi de trepitjar-lo el passat mes d’abril, en una exploració professional, quan les màquines treballaven contra rellotge per transformar un sector de l’antiga central tèrmica en un espai apte per acollir diferents intervencions artístiques. La rentada de cara és impactant, ja els ho anuncio. A més, cal afegir-hi l’atracció que desperta el fet que aquest és el primer cop que un dels elements principals de la silueta urbana de la costa mediterrània s’obre al públic. La forma com s’ha dignificat part d’una construcció colossal que fins fa quatre dies presentava signes d’abandonament absolut bé mereix una oportunitat. És sorprenent com una proposta cultural que gira al voltant de l’art contemporani i que, per tant, no sembla d’entrada l’aposta més segura per atreure tots tipus de públic, ha aconseguit democratitzar un espai i fer-lo atractiu als seus i als estranys. Els amants de l’art hi troben la seva dosi. Els apassionats de la història, la seva. Els entusiastes de la fotografia hi són benvinguts. Els curiosos hi tenen cabuda. Les persones que en algun moment van tenir un lligam professional amb les tres xemeneies també troben unes quantes sorpreses agradables. I tot plegat a uns preus ben populars. Un clar exemple que l’accés a la cultura pot ser democràtic i gairebé gratuït, i que és aleshores quan el binomi no falla i els espais s’omplen de gent. A més, és un cas significatiu de com la intervenció artística en edificis pot tenir un alt impacte en la societat. El Manifesta és una intervenció efímera, una sessió de maquillatge temporal, però confiem que sigui suficient per fer ressaltar el valor dels espais a l’aire lliure per fer-hi vida social. Així, doncs, llarga vida a les propostes que uneixen passions ciutadanes tan diverses.