El Consell d’Europa rebrega l’Estat pel català
El Consell d’Europa, mitjançant el comitè d’experts per a la Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries, acaba de tocar el crostó a l’Estat espanyol a propòsit de les sentències del TSJC que obliguen escoles catalanes a impartir el 25% de les matèries en castellà. Que establir percentatges amb caràcter general és una politització aberrant de l’escola catalana estava dit i denunciat aquí. Ara ho sostenen experts en lingüística que no són ni independentistes ni espanyolistes. Són simplement autoritats en matèria de llengua que posen de manifest que el relat polític que el català és una llengua imposada és fals i que queden perplexos davant el grau d’incompliment dels mateixos compromisos que manifesta l’Estat espanyol, que s’havia adherit a la Carta Europea de les Llengües Minoritàries. L’informe del Consell d’Europa no és una disposició de compliment obligat i, vist l’historial de seguiment relatiu que acumula l’Estat espanyol pel que fa a aquest tipus de resolucions, no es pot esperar un cop de timó clar. Al contrari, l’Estat s’ha acostumat a utilitzar les resolucions judicials com a parapet per no abordar aquesta qüestió. Amb tot, és un error creure que el document del Consell d’Europa no té cap valor. És tan explícit que serà de gran ajuda quan, esgotada la via dels tribunals espanyols, calgui anar a Europa per defensar els drets lingüístics dels catalans. Al costat del finançament, la protecció del català va ser una de les potes de l’acord amb ERC que va permetre la investidura de Salvador Illa. N’és una prova clara que el conseller de Política Lingüística, Francesc Xavier Vila, fos el secretari general de la matèria en l’anterior govern Aragonès. Vila ha celebrat el text arribat d’Estrasburg, però s’han trobat a faltar més veus del govern.
La prova del cotó per a la política lingüística de l’executiu del PSC arribarà quan el TSJC emeti una nova sentència imposant el 25% de castellà en una altra escola. Amb estratègies diverses, els governs independentistes hi havien reaccionat modificant el marc legislatiu per deixar-ne fora la imposició de percentatges, amb un voluntat nítida de blindatge però una efectivitat més discutible.