Mirades
Noranta anys dels Fets d’Octubre
El 6 d’octubre Companys va declarar l’Estat català i va ser detingut, condemnat i empresonat amb el seu govern
Demà es compliran 90 anys del 6 d’octubre de 1934, el dia que Lluís Companys, president de la Generalitat, va proclamar des del balcó de la plaça de Sant Jaume l’Estat català de la República Federal Espanyola. Va ser la reacció catalana contra la involució conservadora del govern espanyol, que en les eleccions del novembre de 1933 havia caigut en mans del Partit Republicà Radical d’Alejandro Lerroux i de la CEDA de José María Gil Robles. Allò va refredar les aspiracions republicanes que el 14 d’abril van declarar la República hores després que a Catalunya el president Francesc Macià proclamés la República Catalana com a Estat integrat de la Federació Ibèrica. Tres dies després, amb les negociacions amb els partits espanyols es va reinstaurar la Generalitat i es va començar a negociar un Estatut d’Autonomia, batejat com l’Estatut de Núria, que després de ser retallat va ser aprovat el 9 de setembre de 1932 per les Corts. Es va obrir el Parlament, presidit per Lluís Companys, i es va començar a governar. De fet el gener de 1934 a Catalunya es va crear el Tribunal de Cassació i van desaparèixer els governs civils. L’abril de 1934 a Catalunya es va aprovar la llei de contractes de conreu, que va tenir l’oposició de la Lliga i els grans propietaris i va ser l’avantsala del que va venir després. Aquella República en mans conservadores va fer un pas enrere, i també es va oposar a la llei.
El xoc semblava inevitable i Companys el 6 d’octubre va proclamar l’Estat català. Va durar poques hores. L’exèrcit tenia controlada la situació i en el si del mateix govern català hi havia discrepàncies. A Girona Josep Puig Pujades, comissari delegat de la Generalitat, va destituir l’alcalde de la Lliga Francesc Tomàs i va nomenar un gestora presidida per Joaquim Camps Arbós que va declarar l’Estat català i va fer penjar l’estelada al balcó.
Quan, després de Barcelona, es van rendir a l’exèrcit, hi havia hagut a Girona morts per les dues bandes. El comandant Domínguez Otero per l’exèrcit i el militant del Bloc Obrer i Camperol Josep Coromines per l’altra. A Barcelona hi va haver 74 morts.
Tot el govern, diputats i altres càrrecs van ser detinguts. Hi va arribar a haver 3.400 presos polítics. Van suspendre l’Estatut. El president i els consellers, menys Josep Dencàs, que va fugir, van ser empresonats al vaixell Uruguay, jutjats i condemnats a 30 anys. Van ser enviats a Cartagena i Santa Maria. A Girona Josep Puig Pujades va ser detingut i engarjolat. Van restar empresonats 16 mesos fins que, amb la victòria en les generals de febrer de 1936 de les forces progressistes a Espanya, van ser alliberats. L’1 de març de 1936, el president Companys va arribar a Barcelona i va pronunciar un discurs del qual ha perdurat la mítica frase: “Tornarem a sofrir, tornarem a lluitar, tornarem a vèncer.” Poc després, al juliol hi va haver l’aixecament militar i l’inici d’una guerra civil que van guanyar els facciosos però que abans ja havien perdut els republicans, per les divisions que hi va haver a les seves files. I a Catalunya ho van perdre tot. Com l’octubre del 34, amb la derrota es va prohibir el català, les institucions catalanes i la llibertat.
