Set anys i un dia

A Sal­va­dor Illa li encanta pro­cla­mar als qua­tre vents que “Cata­lu­nya ha tor­nat a la nor­ma­li­tat”, que és la seva manera d’infor­mar a la supe­ri­o­ri­tat que tot està en ordre a la seva par­cel·la, lli­gat i ben lli­gat, que és el prin­ci­pal encàrrec que té d’Espa­nya i de l’statu quo que la governa amb mà de ferro. No cal dir que el dia a dia del seu govern el temps que duri estarà dedi­cat a reforçar aquest ordre i a demos­trar-ho de totes les mane­res pos­si­bles. I una de les més explícites és subrat­llar la pre­sidència de la Gene­ra­li­tat, altre cop, al ser­vei del rei d’Espa­nya. Ja ho sap ell, Illa, que la monar­quia és un reducte extem­po­rani del pri­vi­legi, la desi­gual­tat i la impu­ni­tat. Ja ho sap Illa que la corona d’Espa­nya és hereva i con­ti­nu­a­dora de l’enquis­tada tra­dició autocràtica de l’Estat espa­nyol. Ja ho sap que si els Bor­bons reg­nen a Espa­nya des de 1975 és única­ment i exclu­si­va­ment perquè el gene­ral Fran­cisco Franco, col­pista, sàtrapa i san­go­nera, li va ense­nyar l’ofici i li va tras­pas­sar el negoci després de cosir-li un ves­tit a mida. Ja ho sap també, el pre­si­dent Illa, que Joan Car­les I va apro­fi­tar les lliçons i la posició pri­vi­le­gi­ada per fer una mul­ti­mi­lionària for­tuna fami­liar i ama­gar-la a la cova d’Alí Babà perquè tota la seva des­cendència pugui seguir arri­bant a fi de mes sense angoi­xar-se durant unes quan­tes dècades. I, per des­comp­tat, també sap ell, Sal­va­dor Illa, que el príncep hereu de Joan Car­les I, Felip VI, és un apli­cat con­ti­nu­a­dor de la dinas­tia, el rei que avui fa set anys i un dia va amenaçar tots els cata­lans amb la fúria de l’Estat, men­tre feia tru­ca­des aquí i allà per asse­gu­rar-se que, en el pit­jor dels casos, la major part del botí con­ti­nu­a­ria sos­te­nint el tin­glado espa­nyol i, és clar, el negoci fami­liar, que és el que de debò importa. Ho sap del cert, però ves per on no li sap greu. Ni a ell, ni als que con­tro­len el PSC, ni als que el voten. Seran còmpli­ces de la trama? Del que no hi ha dubte és que la ser­vi­tud, la repressió i l’espoli for­men part de la pro­cla­mada “nor­ma­li­tat” del pre­si­dent Illa. Com el rei. Que la immensa majo­ria de cata­lans no com­par­tei­xin la seva genu­flexió, és un fet del tot irre­lle­vant.