El defensor de la Devesa

Aquesta tarda a les sis, a l’Espai Mercadal de Girona, i convocat pels Amics de la Unesco de Girona, Josep Lluís Lucero Piñol farà una xerrada en què explicarà la seva visió de l’estat actual de la Devesa de Girona i, de fet, de com veu ell aquesta ciutat que estima. Josep Lluís Lucero (Girona, 1941) és veí de la Devesa des de sempre, on ha viscut i ha criat els seus dos fills juntament amb Maria Dolors Comas. És complicat explicar qui és en Lucero, si és que hi ha algú a la ciutat que no el coneix, perquè ha estat a molts llocs i en tots hi ha deixat empremta. Ha jugat a bàsquet, a handbol i a waterpolo. Però especialment va ser atleta i jugador de futbol en clubs com el Deportiu de Girona, el Roses, el Banyoles i el Bisbalenc. Com a atleta va destacar en moltes especialitats, però bàsicament els llençaments i en especial la javelina. Ha estat entrenador del GEiEG d’atletes de velocitat, salts, llançaments i proves combinades, i amb els seus atletes ha guanyat campionats d’Espanya amb rècords estatals i nacionals. En la vida civil, després del servei militar, va treballar a Correus i al negoci de roba dels seus sogres, al carrer Ciutadans, abans d’exercir com a professor dos anys a l’institut Vicens Vives i, fins a la jubilació, al Bell-lloc del Pla. I des de sempre ha estat un activista ciutadà i s’ha convertit de fet en el Defensor de la Devesa, títol oficiós que li reconeix l’Associació de Veïns que va posar el seu nom al parc de Salut de la Devesa inaugurat el 2019 amb elements de salut.

Fill d’Antonio Lucero, militar andalús que va conèixer Pepita Piñol a Lleida i es va casar abans de traslladar-se a Girona, en Josep Lluís va viure al carrer del Carme primer i des de fa molts anys al carrer Joaquim Vayreda. Trepitja cada dia la Devesa i té la seva pròpia recepta per revitalitzar-la i cuidar-la: fer-la accessible i que s’hi pugui caminar o córrer sense patir pels forats i les basses d’aigua; que hi hagi uns serveis mínims i que es cuidin: bancs per seure, papereres que es netegin i que sigui transitable; i en tercer lloc, que hi hagi vigilància, però vigilància seriosa, demana, per controlar que no hi hagi comportaments incívics ni dels qui van a peu o en bicicleta, ni que hi hagi gossos que campin on els sembli als seus amos i, sobretot, que es trenqui la sensació d’inseguretat, que creu que és ben real.

Li dol com està ara mateix la Devesa, però li dol perquè l’estima. Ell creu que la Devesa ha de tenir vida. Per això defensa que hi hagi els mercats setmanals i que s’hi facin les Fires si es fan amb seny i sense perill per a l’arbrat. I desitjaria que la gent en fes ús, de la Devesa, com a gaudi perquè la Devesa és el pulmó dels gironins, assegura. Per això es queixa quan veu filferros que maseguen els arbres, per exemple. Per això ha estat un corcó amb els regidors, la policia i els agents cívics, tot i que té la sensació que pocs l’han escoltat. L’empipa la burocràcia i que els mitjans no parlin prou d’allò que ell creu que no es fa bé a la Devesa. Participa de l’Associació de Veïns i dels Amics de la Devesa, però està desencisat per com es gestiona la ciutat, ara i abans. Però des de la seva tribuna continuarà treballant pel barri i avui exposarà com ho veu en aquesta conferència a l’Espai Mercadal.