Es podia inflar més

Des que varen engegar aquest experiment de la plataforma 3Cat que ara n’hem de dir de la Corpo, visc amb la sospita que és una túnica per tapar vergonyes, una cortina de fum, una fugida endavant, molta fressa i cap endreça, en definitiva. Ja ho veurem els anys a venir. En alguns moments temo, fins i tot, que no els resulti un tret al peu. Com a televisió i ràdio eren una ruïna econòmica però lluïen lideratges. Com a mínim amb la tele. Són l’única d’abast i configuració autonòmica catalana, però són la primera. No se’ls pot discutir. Un mes darrere l’altre. Any darrere any. A la ràdio no. A la ràdio ja en fa quinze que són els segons, i són els segons de dos, que tampoc és cap meravella. Ara que han volgut presentar-se com una plataforma, veurem on quedaran col·locats en les classificacions. Quan varen anunciar la reconversió, ara fa quinze mesos, especialistes que hi entenen més que jo, com Miquel Calzada o Vicent Sanchis, ja deien que era un error. Jo em feia dues preguntes: Serà valenta, 3Cat? Aturarà la munyidora automàtica de ciutadania que representa la plantilla? Fa l’efecte que no, al contrari. Si no són naps són nesples. Ara els treballadors han portat la direcció al Síndic. Diuen que inflen l’organigrama de forma artificial amb càrrecs de lliure designació. Pobre de mi! Imaginar que es podia tallar la sagnia! Resulta que encara es podia inflar més! El nou concepte 3Cat és el que faltava per al duro, que diria l’àvia Neus.