El 15-M ha mort

Si és que encara cue­java, l’espe­rit del 15-M ha mort defi­ni­ti­va­ment aquesta set­mana. La reti­rada d’Ada Colau de la política, la dimissió ver­go­nyosa d’Errejón entre acu­sa­ci­ons d’asset­ja­ment sexual i la publi­cació del baròmetre del CIS que cer­ti­fica una pata­cada sense pre­ce­dents de Sumar i Podem són, ine­vi­ta­ble­ment, un cer­ti­fi­cat de defunció. L’explosió ciu­ta­dana del 2011 que va donar peu al movi­ment 15-M ho havia de cap­gi­rar tot, havia de ser un revul­siu polític a l’Estat, havia de posar fi al bipar­ti­disme i havia de donar veu i poder a la gent que mai no n’havia tin­gut. I durant un temps ho va acon­se­guir; l’esta­blish­ment va tron­to­llar i l’espe­rit del 15-M va assal­tar el cel de les ins­ti­tu­ci­ons al crit de “Sí que es pot”. Però la real­po­li­tik va aca­bar aco­mo­dant Pablo Igle­sias a la vice­pre­sidència del govern espa­nyol, va fer alcal­dessa Ada Colau amb un pacte amb el PSC i els vots de Manuel Valls i va dei­xar les llui­tes obre­ris­tes i femi­nis­tes al ter­reny del dis­curs i la ban­dera. La nova política aviat va repro­duir els pit­jors vicis de la vella.

Diu l’enquesta del CIS d’aquesta set­mana que en un any i mig la for­mació de Yolanda Díaz, Sumar, ha per­dut la mei­tat dels seus votants (del 12,3% dels vots del 2023 a una intenció de vot del 6,3% ara), i que a Podem ara només el vota­rien un resi­dual 3,3% dels espa­nyols. I tot això en una enquesta feta abans que esclatés el cas Errejón. Divi­dit i enfron­tat, cap­tiu i des­ar­mat, l’espai que es troba a l’esquerra del PSOE està en vies d’extinció. I això és una mala notícia, perquè vol dir menys plu­ra­li­tat, més bipar­ti­disme, més esta­blish­ment i més frus­tració per a les clas­ses popu­lars que s’havien imbuït de l’espe­rit del 15-M. Des­cansi en pau.