Corona amb peus de fang

Que la monarquia espanyola és una institució amb peus de fang s’ha demostrat aquest cap de setmana al País Valencià quan s’han atrevit a llançar-los fang a la cara. Insults a menys d’un metre i llançament de fang. Això no havia passat mai. Almenys no havia passat des dels anys setanta del segle passat. Fins fa dos dies la monarquia era una icona intocable a Espanya. Una icona que s’encobria i a la qual perdonaven la presumpta corrupció i li minimitzaven els escàndols de tota mena. Si em pregunten quina imatge tindrà més transcendència en la història d’Espanya, si els carrers del País Valencià negats d’aigua o la cara del rei esquitxada de fang, per més dura i trista que sigui la primera, em decanto per la segona. A escala cultural és un canvi molt profund. La indignació dels valencians els ha allunyat de fer acatament a la corona. Els han insultat i els han llançat fang. L’any 2017 Felip VI va perdre Catalunya, potser el 2024 ha perdut el País Valencià. Si els autors dels insults i el llançament de fang haguessin estat catalans la reacció de l’Estat hauria estat una altra I l’explicació dels fets, també. Ara diran que ha passat perquè hi havia el president espanyol i el de la Generalitat Valenciana. Però no és així. I ho saben. Li van tacar la cara al rei i no es va atrevir a seguir amb l’agenda prevista. Van anular la segona visita que havien planificat. Sembla que el rei ja no va on vol quan vol. És una corona amb peus de fang. D’aquest desgraciat episodi que ha viscut el País Valencià, en vull destacar dos elements que considero que són rellevants. Primer, la quantitat de llengua catalana, de valencià, que s’hi parla. La realitat és més tossuda del que ens volen fer creure. Segon, la bona cobertura que especialment TV3 ha fet dels fets. Pròpia d’una televisió nacional, amb un llenguatge desacomplexat, amb la sensibilitat que mereixen les víctimes i amb la proximitat pròpia d’un país germà.