Ajudeu els petits

Els grans museus han anat posant ordre al volum de visitants que reben per evitar les aglomeracions. L’últim a fer-ho, el Van Gogh d’Amsterdam, ha limitat a 5.000 el nombre de persones que poden entrar-hi al dia. A Barcelona, el Picasso fa anys que controla l’afluència amb una política de venda d’entrades anticipades i endreçades per franges horàries. Tot això està molt bé, perquè es redueixen les frustracions que provoca estar davant de les obres al costat de desenes de persones suades lluitant per veure un centímetre de pintura. Però no és suficient. Si tots els mitjans parlem sempre dels mateixos museus, si les administracions destinen els recursos a promocionar les mateixes exposicions, si a les xarxes socials només es difonen els mateixos artistes i els seus capolavori, és un peix que es mossega la cua. A totes les ciutats i pobles hi ha museus petits i mitjans que mereixen de tots plegats més atenció (mediàtica, política, publicitària...), i aquesta sí que seria una bona manera de repartir el públic. Si per exemple a la porta dels museus top algú informés amb gràcia la massa de gent fent cua de les altres opcions que tenen, potser hi ajudaria. Els grans podrien ser més empàtics amb els petits. El Picasso, desviant turistes al Marès, que és a quatre passes i no hi ha precisament embuts. No en sortirien decebuts.