El coratge del voluntari

Empa­tia, sen­si­bi­li­tat, com­promís i sobre­tot, coratge. Aques­tes són algu­nes de les eines que porta a la mot­xi­lla la per­sona voluntària. Perquè cal tot aquest bagatge –i molt més– per inten­tar aju­dar a trans­for­mar la vida a qui tens al cos­tat. I aquest veí, aquest com­pany de viatge, sense voler-ho i sense saber-ho, també et can­via, també et retoca la teva existència. És una sim­bi­osi. Tot­hom qui en alguna ocasió ha tin­gut l’honor de fer de volun­tari asse­gura haver rebut molt més del que ha donat. Aquesta cadena de favors és el que ali­menta el volun­ta­riat. No hi ha més secret.

És essen­cial, doncs, por­tar la bossa d’eines plena i degu­da­ment car­re­gada. I per això, a la per­sona voluntària, també se l’ha d’anar acom­pa­nyant, guiant i pro­te­gint. Perquè pugui anar apre­nent. Perquè pugui anar com­par­tint el que viu. Un, tot sol, pot fer. Però si fa pinya amb altres, pot fer molt més. “Pertànyer a una enti­tat et dona iden­ti­tat”, em diu la pre­si­denta de Girona Voluntària, Rosa Tar­ra­de­llas. “Ser part d’un col·lec­tiu et dona arre­la­ment i força, i això aug­menta la capa­ci­tat de poder donar”, hi afe­geix.

Girona Voluntària és una coor­di­na­dora d’enti­tats soci­als i d’acció comu­nitària que va néixer per coor­di­nar, impul­sar i acom­pa­nyar el volun­ta­riat de les comar­ques giro­ni­nes. Un dels seus prin­ci­pals objec­tius és pre­ci­sa­ment la for­mació i el guiatge dels volun­ta­ris que omplen de bona fe totes les asso­ci­a­ci­ons en què par­ti­ci­pen. A més s’ha fixat com un altre dels seus eixos d’acció donar el meres­cut reco­nei­xe­ment a aquesta feina d’orfe­bre­ria que fa cadas­cuna de les per­so­nes que inten­ten aju­dar un altre.

Aquest diven­dres té lloc a Girona la Gala del Volun­ta­riat, un acte per com­me­mo­rar el Dia Inter­na­ci­o­nal del Volun­ta­riat, i que està pen­sat per a home­nat­jar els que són soli­da­ris amb qui ho neces­sita. Aquest any, serà per­so­na­lit­zat. Cada enti­tat haurà triat un dels seus mem­bres, a qui es donarà les gràcies per l’esforç i pel coratge. Perquè és una fei­nada. Ser-hi, aju­dar. Cal aquell afany petit, invi­si­ble, per no fallar, per com­pro­me­tre’s. És el que hem vist aquests dies a València. De fet, no ho sabem, però és el que mou el món.