La indignitat de Mazón i del PP

La com­pa­rei­xença d’ahir a les Corts Valen­ci­a­nes era l’última opor­tu­ni­tat de Car­los Mazón de recu­pe­rar una part de la dig­ni­tat política per­duda en set­ma­nes ple­nes d’incom­petència, men­ti­des, jus­ti­fi­ca­ci­ons, con­tra­dic­ci­ons i girs argu­men­tals. No ha estat així. Mazón ha dema­nat dis­cul­pes –dues set­ma­nes després de la tragèdia, no n’hi hau­ria per aplau­dir-lo– i ha admès errors que pretén superar amb una comissió d’inves­ti­gació i un maqui­llatge del govern que no va enlloc: una con­se­lle­ria d’emergències –quan ell mateix va des­mun­tar la uni­tat que estava des­ple­gant el govern ante­rior– i una vice­pre­sidència per ges­ti­o­nar la recons­trucció. Però ahir, 17 dies després de la catàstrofe i amb 216 morts a l’esquena, era el dia de dimi­tir. No és que Mazón hagi d’assu­mir la res­pon­sa­bi­li­tat política que es deriva de la seva negligència i inep­ti­tud. És que la té, no la pot defu­gir encara que vul­gui, perquè va implícita en el càrrec, i la seva inacció abans, durant i els dies poste­ri­ors a l’aiguat mor­tal l’inha­bi­lita per con­ti­nuar-la exer­cint. El pre­si­dent valencià és el res­pon­sa­ble polític número 1 de la tragèdia i aquesta veri­tat fac­tual no la modi­fi­carà que algun dia s’esta­blei­xin –o no– res­pon­sa­bi­li­tats judi­ci­als. Mazón s’aferra a la cadira perquè és el que el PP creu que li convé. Un PP que, d’altra banda, el deixa sol perquè sap que està amor­tit­zat política­ment però que, en lloc d’exi­gir-li que ple­gui, es con­ver­teix en còmplice de la indig­ni­tat tute­lant el dis­curs del seu pre­si­dent valencià perquè no posi en risc els interes­sos del par­tit a l’Estat. El cinisme de Mazón pro­vant d’impo­sar el relat que va ser el sis­tema sen­cer el que va fallar és també el cinisme del PP. Als popu­lars no els importa uti­lit­zar els morts com a arma política perquè el seu únic objec­tiu és fer caure el govern espa­nyol i subs­ti­tuir-lo. Però encara que fos cert que va fallar el sis­tema sen­cer, la part del sis­tema que havia d’actuar per pro­te­gir la població d’una tragèdia devas­ta­dora estava en aquell 29 d’octu­bre fatídic en mans del govern valencià. S’hi posi com s’hi posi Mazón, l’ús res­pon­sa­ble i a temps del sis­tema d’aler­tes a la població pot­ser no hau­ria evi­tat els danys mate­ri­als, però és una evidència que hau­ria reduït la pèrdua de vides huma­nes.