El president Illa rellisca amb l’oli

Salvador Illa ha comès un error majúscul donant suport, amb la seva presència a Sabadell en una iniciativa de promoció comercial, a l’oli de Jaén, un producte de primera qualitat però que entra en competència directa amb l’oli català que elaboren pagesos i cooperatives –aquest és un dels pocs sectors en què el cooperativisme és rellevant– de les cinc denominacions d’origen catalanes. Com gran part del sector primari, l’oli passa per moments de dificultat, amb anys de sequera continuada que han minvat dràsticament la producció, i lluita perquè el fortíssim increment de preu no causi una percepció negativa entre els consumidors. No es tracta d’una relliscada insignificant. Ja no ho seria valorant-la pel fet en si mateix, però és que encara és més flagrant perquè, sense moure’s de l’oli primerenc, Salvador Illa tenia dos llocs més on assistir el mateix dia. A Reus s’hi celebrava la 26a Fira de l’Oli Nou –i és d’imaginar que l’alcaldessa Sandra Guaita, socialista com la sabadellenca Marta Farrés, l’hauria rebut amb els braços oberts– i a Maials, la 27a Fira de l’Oli Verd. En canvi, va preferir la Fiesta del Primer Aceite, que no era precisament una manifestació cultural –per molt que hi hagués un espectacle de flamenc–, sinó un acte de promoció econòmica organitzat per la Diputació de Jaén amb uns 35 productors d’oli i derivats. Tant si la tria de l’acte correspon a l’equip que assessora Illa com si és del mateix president, el grau de desconeixement del país que posa de manifest és alarmant. La pressa del mateix Illa i del conseller Ordeig per intentar apagar l’incendi ahir delata que hi ha consciència de l’error.

Si la presència del president a Sabadell fos un més dels episodis del ‘retrobament’ entre Catalunya i l’Estat espanyol que ja ha protagonitzat Salvador Illa, encara resultaria més preocupant, perquè delataria un marc mental tan espanyolitzat que no s’adonaria que juga en contra dels interessos de ciutadans i empreses catalans. Illa vol enfocar la seva presidència en la gestió, però la inspiració que guia la presidència de la Generalitat de Catalunya no pot ser la mateixa que seria vàlida per al president de qualsevol comunitat autònoma.