Pilot poeta

El meu amic m’ho explica encara una mica tras­bal­sat. Un parell de dies després de la tragèdia de València, puja a un avió per a un vol transatlàntic. El vol va amb retard. Hi ha una certa tensió ambi­en­tal entre els pas­sat­gers. Final­ment, el pilot s’adreça als viat­gers. Els demana dis­cul­pes pel retard i els pro­posa un entre­te­ni­ment per pas­sar l’estona: els lle­girà el poema que ha escrit i que vol dedi­car a les vícti­mes de la dana. El pilot s’escura la gola i comença a reci­tar. El poema és llarg, els ver­sos inqui­e­tants. La gent s’angoixa: ¿el pilot és un poeta? La tensió ambi­en­tal entre els pas­sat­gers puja uns quants graus. El meu amic es mira amb ulls d’alarma el pro­fes­sor de lite­ra­tura que té al seient del cos­tat. El pro­fes­sor el vol tran­quil·lit­zar. Li explica que els poe­tes, mal­grat no prac­ti­car ciències exac­tes, estan en con­di­ci­ons d’expli­car el món amb més pre­cisió que els científics. Pot­ser sí, li con­ce­deix el meu amic, però amb veu trèmula li diu que, ara mateix, pre­fe­ri­ria sen­tir pels alta­veus un expert en engi­nye­ria aeronàutica que no pas els ver­sos del pilot. Amb tot el res­pecte per la poe­sia, que consti. El pro­fes­sor diu que l’entén, però que no s’amoïni, que la com­bi­nació pilot i poeta és tota una garan­tia que estan en bones mans. Per cele­brar-ho, diu, et con­vido a un bon whisky durant el tra­jecte. Final­ment, l’avió s’enlaira. El meu amic tanca els ulls. Quan arriba el whisky el pro­fes­sor li pro­posa un brin­dis: “El nos­tre pilot ens fa pos­si­ble aquell gran somni dels poe­tes del roman­ti­cisme: viure entre núvols. Li ho hem d’agrair. A la salut del pilot poeta!” El meu amic beu i se sent millor. El pro­fes­sor l’ha con­vençut. El vol segueix amb pla­ci­desa i ara el meu amic con­vida a una altra ronda i pro­posa un nou brin­dis: “Per la poe­sia!” Al cap d’una estona dor­mis­que­gen com ange­lets i no es des­per­ten fins que el pilot poeta els anun­cia que són a punt d’ater­rar.